FASE INICIAL I PRESÈNCIA TERAPÈUTICA A LA TERÀPIA DEL TRAUM

Vídeo: FASE INICIAL I PRESÈNCIA TERAPÈUTICA A LA TERÀPIA DEL TRAUM

Vídeo: FASE INICIAL I PRESÈNCIA TERAPÈUTICA A LA TERÀPIA DEL TRAUM
Vídeo: Tratamiento psicológico del trastorno de estrés postraumático en niños y adolescentes 2024, Març
FASE INICIAL I PRESÈNCIA TERAPÈUTICA A LA TERÀPIA DEL TRAUM
FASE INICIAL I PRESÈNCIA TERAPÈUTICA A LA TERÀPIA DEL TRAUM
Anonim

Durant les primeres sessions, abans que es formi una forta aliança terapèutica, el contacte amb el propi terapeuta pot generar sensacions i sensacions molt inquietants, desencadenant diversos records traumàtics i pors associades a les relacions d’afecció. Tot i que una persona que pateix les conseqüències d'un trauma mental busca independentment ajuda terapèutica a causa dels seus problemes psicològics, la necessitat de parlar d'ella mateixa pot provocar un alt nivell d'alerta i provocar afectes negatius. Sovint, les persones que han viscut situacions traumàtiques es veuen desbordades per un sentiment de por, culpa i vergonya que els impedeixen revelar completament el seu propi món d’experiències interiors, a més, els traumes greus sovint bloquegen la capacitat de descriure la seva experiència amb paraules. Les persones que han viscut una situació traumàtica, especialment el trauma de la violència, s’acosten al terapeuta amb molta precaució, inconscientment, preguntant-li: "Es pot creure això?", "Em podrà acceptar?", "Pot suportar el meu dolor, la meva queixa?, la meva animadversió o deixar-me? "," Podeu suportar els forts sentiments que jo mateix rebutjo? "," Quedareu amb mi si no us dono suborns perquè em suporteu? La meva ira és un dret a existir? "," Em valorareu i em condemnareu, com ho feia la meva família?"

No és estrany que la gent confessi que té preocupacions sobre si la teràpia destruirà els seus fràgils pilars de l’existència quotidiana. A més, alguns graus d’indiscreció i manca d’experiència real en teràpia de trauma per part d’alguns especialistes formen idees sobre la teràpia de trauma molt allunyades de la realitat. Al meu entendre, l’error principal és centrar-se excessivament en el model de resposta, que es pot considerar com el focus de la teràpia, que pot provocar efectes indesitjables. Si el model de resposta s’utilitza de forma irreflexiva i prematura, la teràpia pot esdevenir violenta i provocar un trauma addicional per al client. En aquest sentit, la primera etapa de la teràpia és tan important i no pot ser obligada per les ambicions per a una curació ràpida.

Un treball eficaç en psicoteràpia només és possible quan el client se senti segur en la relació amb el seu terapeuta. La investigació demostra que la presència terapèutica és essencial per a la formació de relacions terapèutiques positives i una teràpia eficaç.

Shari Geller [1] és el primer a considerar els fonaments empírics de la presència terapèutica, inclosos els seus fonaments neurofisiològics. L’autor tradueix aquest coneixement en habilitats i pràctiques clíniques que els terapeutes de totes les escoles poden utilitzar per nodrir i desenvolupar una presència terapèutica.

La presència terapèutica consisteix en estar en el moment, ser receptiu i sintonitzat amb el client a diversos nivells. Quan els terapeutes estan en el moment i estan en sintonia amb els seus clients, la seva presència receptiva i segura envia als clients un missatge neurofisiològic que els accepta, els sent i els escolta, cosa que crea una sensació de seguretat.

Els clients que han viscut un esdeveniment traumàtic se senten insegurs fins i tot en situacions de seguretat absoluta. Les seves expectatives del món estan dominades per la por i la voluntat de defensar-se. En aquest moment, el seu sistema nerviós simpàtic està excitat i, si està sobreexcitat, es pot activar la protecció en forma d’entumiment.

Els terapeutes que poden arribar als clients en forma de presència tranquil·litzadora activen un sistema d’interacció social que afavoreix la calma. Aquesta presència terapèutica crea una experiència mútua de seguretat entre el terapeuta i el client, que permet que aquest s’impliqui en el treball terapèutic.

Segons Geller, la presència terapèutica és un mètode o forma de dur a terme la teràpia, que inclou: a) obertura i sensibilitat a l'experiència del client, sintonia amb la seva expressió verbal i no verbal; b) sintonització interna amb la ressonància amb les experiències actuals del client; c) ampliar i mantenir el contacte mitjançant l’expressió tant verbal com no verbal.

Tècniques i maneres de facilitar el contacte (segons Geller):

- prosòdia de la veu i ritme de parla;

- expressions facials simpàtiques;

- un aspecte directe;

- postura oberta amb un revolt cap endavant;

- concentració visual i atenció dirigida al client.

La presència terapèutica ajuda el terapeuta a regular la seva pròpia reactivitat de manera que pugui mantenir una autèntica connexió amb el client. Un entorn terapèutic segur afavoreix el desenvolupament de noves connexions neuronals en el client, que, al seu torn, ajuda a la restauració de fitxers adjunts alterats i garanteix les interaccions socials necessàries per a la salut i el desenvolupament.

Una guia pràctica per al desenvolupament de la presència terapèutica / Shari Geller

Recomanat: