Quant A Les Factures Dobles

Vídeo: Quant A Les Factures Dobles

Vídeo: Quant A Les Factures Dobles
Vídeo: Facturation 2024, Abril
Quant A Les Factures Dobles
Quant A Les Factures Dobles
Anonim

M’agrada molt escenificar diàlegs amb psicodrama. Sembla així: dues cadires, una persona fa torns expressant comentaris reals, però cada vegada que especifico abans del comentari "i escolto …", i després de - "de fet, vull dir …". Ajuda molt a entendre la puresa del contacte entre els participants. Perquè molt sovint en el diàleg sembla que tothom ho entén tot. I quan ho desplegueu, que no tot, ni tot, ni tan sols mai semblava en absolut el que volien dir. Fa un temps vaig tenir un diàleg molt revelador a la meva feina. Ara el portaré. La conversa la condueixen una noia i un jove per telèfon.

Tan:

Resposta factual: com et sents?

Replica real: esteu preparats per cuidar-me?

Quin oponent escolta: Esteu a punt per cuidar-me?

Resposta real: sentir-se bé. Me'n vaig a casa.

Resposta a la realitat: estic disposat a cuidar-vos.

Què escolta l’oponent: estic disposat a cuidar-te.

Resposta factual: vol anar al cinema?

Reality line: vull que em portis al cinema.

Quin oponent escolta: esteu segur que esteu preparats per cuidar-me?

Resposta factual: No m’importa anar al cinema.

Resposta a la realitat: Sí, definitivament estic preparat per cuidar-vos.

Què escolta l’oponent: sí, puc ser utilitzat.

Resposta factual: acabo a les sis, em podeu recollir de la feina.

Autèntica rèplica: ja he triat un cinema i una pel·lícula, ja sé exactament cap a on anirem.

El que escolta l’adversari: ja he triat un cinema i una pel·lícula, ja sé exactament cap a on anirem.

Resposta real: avui? Ara mateix? No estic segur de si estic disposat a anar al cinema ara mateix. Tinc moltes ganes de reunir-me amb vosaltres, però necessito arribar a casa per adonar-me'n, en la mesura del possible avui.

Comentari de realitat: avui no aniré al cinema. Però tinc moltes ganes de reunir-me amb tu i em costa molt negar-te. Per tant, necessito agafar forces per fer-ho.

Què escolta l’oponent: no vull cuidar-te. (reacció: ira, indignació)

Resposta factual: bé, segons decidiu, truqueu.

Réplica real: em vaig adonar que em negaríeu, però no puc demostrar que ho entengués, perquè llavors semblaré un manipulador.

El que sent l’adversari: bé, segons decideixis, truqueu.

al cap d’un temps, la segona conversa:

Resposta de fet: vaig pensar, i em vaig adonar que avui no puc anar al cinema amb tu, perquè estic molt cansat, però puc fer-ho en qualsevol altre dia excepte demà.

Resposta a la realitat: realment vull tenir cura de vosaltres, però avui no puc fer-ho.

El que sent l'oponent: no vull tenir cura de vosaltres i us dicto els meus termes (de nou ira, indignació i desconcert).

Resposta factual: no, la resta de dies de la setmana estaré ocupat, avui ha estat un dia únic en què he pogut conèixer-te.

Resposta a la realitat: Estic molt enfadat, no jugaré segons les teves regles, les regles només poden ser meves.

El que escolta l’oponent: estic molt ofès, no jugaré segons les teves regles, les regles només poden ser meves.

Resposta real: d'acord (penja).

La veritable resposta: estic cansat de les vostres manipulacions i demandes, si esteu disposat a comunicar-vos de manera diferent: truqueu-me.

El que escolta el teu oponent: no vull tenir cura de tu, no jugaré segons les teves regles, has perdut.

La bellesa no és terrenal, oi? I aquesta brossa es troba en gairebé qualsevol diàleg banal. Ningú diu el que vol dir. En general. Al mateix temps, continua amb la il·lusió que parlava sincerament i que l’adversari ho entenia tot.

Esborrar missatges és una de les tasques de la psicoteràpia. En cas contrari, si el diàleg es basa constantment en missatges contradictoris (o fins i tot triples), la possibilitat que es produeixi un error de recepció (són clarament visibles en el diàleg donat) és molt alta.

Recomanat: