Síndrome De Bruixes Rebutjades, O Quin és L’error D’Homa Brut?

Taula de continguts:

Vídeo: Síndrome De Bruixes Rebutjades, O Quin és L’error D’Homa Brut?

Vídeo: Síndrome De Bruixes Rebutjades, O Quin és L’error D’Homa Brut?
Vídeo: Избавляемся от скрежета зубами. Лечение бруксизма. 2024, Abril
Síndrome De Bruixes Rebutjades, O Quin és L’error D’Homa Brut?
Síndrome De Bruixes Rebutjades, O Quin és L’error D’Homa Brut?
Anonim

Psicòleg, supervisor consultor en línia

Volgograd

Des de la infància, cadascun de nosaltres recorda una de les creacions més grans de Nikolai Vasilyevich Gogol "Viy". Si ho heu oblidat, permeteu-me recordar-vos que el seminarista-filòsof Homa Brut i els seus amics van marxar de vacances. Després d’aturar-se a passar la nit amb una àvia, Khoma ni tan sols podia pensar que davant seu hi havia una femme fatale, una bruixa …

Recordeu què va passar a aquella mateixa hora? Havent acomodat a tots els nois, l'àvia va anar al graner on Khoma va passar la nit.

La vella es va dirigir cap a ell amb els braços estesos. va pensar el filòsof. - No, estimat! antiquat . Es va avançar una mica més, però la vella, sense cerimònia, es va tornar a apropar a ell.

Aquí està, el punt de partida del conflicte, el resultat del trauma, per dir-ho d’alguna manera.

Davant nostre hi ha un home i una dona, sense importar l’edat, els títols i altres regals. Dues naturaleses, dos elements.

La dona rebutjada es converteix en una bruixa dolenta i molt dolenta

Només va escoltar el batec del seu cor; va veure com la vella se li va acostar, va creuar els braços, va doblegar el cap, va saltar amb la velocitat d’un gat a l’esquena, el va colpejar al costat amb una escombra i ell, saltant amunt i avall com un cavall de cavall, la va portar sobre les seves espatlles.

Des del punt de vista literari, mai no sabrem si aquest vol boig nocturn en una casa ensellada va ser una venjança de bruixa o un artístic bellament generat per un escriptor genial, però, des del punt de vista de la psicologia de les relacions, s’assembla més a la primera opció. Venjança d'una bruixa pel trauma de la devaluació i el rebuig

Gogol, un subtil coneixedor de les ànimes humanes, descriu l’estat psicològic d’un home amb una dona dominant.

Tal va ser la nit en què el filòsof Homa Brut galopava amb un incomprensible genet a l’esquena. Va sentir una mena de cansament, desagradable i alhora dolç sentiment que li venia al cor. … Va sentir una sensació diabòlicament dolça, va sentir una perforació, un dolor dolorosament terrible

Instint sexual i por - Tot es va confondre al cap del desafortunat Khoma, quan la veu de la carn d’un cos jove es tensa en un desig completament no infantil …

Però la base moral, orientada socialment, de la personalitat del jove (persona, màscara social) supera la resposta emocional i Khoma comença a llegir frenèticament les oracions.

El poder de la pregària va funcionar, Homa es va alliberar del seu genet. Ara bé, ara sembla que sublima la seva energia sexual, va saltar, al seu torn, sobre l’esquena. La vella va córrer amb un petit pas fraccionat tan ràpidament que el genet gairebé no va poder respirar.

L'agressió sexual acusada de Khoma va respondre en ell amb el desig de mutilar la dona que havia rebutjat. Fins i tot diria que, en fer-ho, colpejant-la amb un tronc, no només es va treure la il·lusió, sinó que, de forma tan agressiva, va intentar suplantar el desig que li va sorgir durant el vol i, probablement, li va provocar molèsties i sensació de vergonya, que ell, jove i guapo, però, no obstant això, sentia alguna cosa per aquesta dona de mitjana edat. En altres paraules, va treure la seva ràbia i autoagressió per accions cruels envers aquesta dona.

Crits salvatges que va deixar escapar; al principi estaven enfadats i amenaçadors, després es feien més febles, més agradables, més nets i, després, tranquil·lament, amb prou feines sonaven com fines campanes de plata i enterrats a la seva ànima; i involuntàriament em va passar pel cap un pensament: és realment una dona vella? "Oh, ja no puc més!" - Va dir esgotada i va caure a terra, ell es va posar de peu i la va mirar als ulls: … Davant seu hi havia una bellesa, amb una luxosa trena desordenada, amb llargues fletxes, com les fletxes.

I, de nou, un estat psicològic incomprensible va prendre possessió de Homa. De la qual va covardament a la ciutat, deixant morir la desgraciada.

La metamorfosi associada a la transformació d’una dona vella en una dona bella és una mena d’acte d’establir o fins i tot triomfar les regles del joc sexual d’Homa.

"Mentre domini, no hi veig cap dona"

"Quan la domino, suprimint-la brutalment, és per a mi la bellesa"

Això és en part compatible amb les regles del joc de rol sexual entre un home i una dona. Per a un home, una dona és més atractiva quan és caçador i viceversa, com més activa és una dona, més probabilitats hi ha de sorgir fàstic.

La personalitat de Homa és molt poc atractiva: va colpejar una dona fins a morir, va fugir d’una manera mesquina, va resultar ser egoista i mesquí. Tota la seva personalitat es va reflectir en una àmplia frase després que li fos expressada la voluntat del difunt:

"D'alguna manera treballaré tres nits, però la paella omplirà les meves butxaques de ducats purs"

Amb la seva mà amb talent, Gogol pinta imatges místics absolutament impressionants que sorgeixen a la ment de Khoma. Però les visions malalts, inquietants i fantasmagòriques no són res més que un ressò de consciència, que recorda una brasa ardent a la seva ànima.

Per tant, no van ser terribles visions, no els famosos mals esperits els que van arruïnar Homa, sinó la seva ignorància, irresponsabilitat, ira, despotisme, sexisme i cobdícia. Es tracta d’un replantejament qualitativament nou de la llegendària obra de Gogol. Vaig trigar molts anys a comprendre la imatge real, no em fa por aquesta paraula, l’arranjament que no s’adapta al marc de la comprensió estereotípica de la història, que permet mirar amb imparcialitat les imatges i trobar-les a la nostra realitat.

Recomanat: