Nacional

2024 Autora: Harry Day | [email protected]. Última modificació: 2023-12-17 15:41

Nacional.

Vius, vols, esperes. Dia, nit, dia. Aquesta fermesa imperturbable al vostre voltant es redueix als vostres somnis i els fa perdre, podrir-se. Aquest brunzit de la vida quotidiana s’aboca a les orelles des de l’aparcament, el cap està al costat dret, els ulls oberts, està despert. Aquesta llum sèpia, el crit d’un nen darrere de la paret, el soroll d’un elevador mandrós, el cervell ja grinyola, com la cadira. Una cosa a l’estiu, una altra a l’hivern. El bullidor bullia. Volies volar, però ara no vols sortir del llit. Aquest soroll suau, d’on prové? En va mires per la finestra, matolls, cotxes, cases. Soroll gris. La felicitat t’omple com les onades omplen una platja deserta, ja no hi ha ningú, molts veuen que era en tu. Els moments donen pas a moments oblidats en el gran queixal de sorpresa, seguits d’ansietat i tristesa. Espereu una mica més, mantingueu aquesta nota superior, però us heu resignat, poseu les mans al pit i, a continuació, baixeu-les amb resignació al llarg del cos, us arrosseguen a terra, descanseu, necessiten descansar de vosaltres. Aleshores entra un soroll gris. El podeu veure, us cobreix de suor enganxosa, s’estira amb fatiga als ulls, us omple la ment de boira. Quan es trenca un gir al coll, se sent el treball del cor, el motor queda apagat fora de la finestra, el crit d’un gos. Tot és familiar, estàs acostumat, estan acostumats a tu. Deixes paraules a través de tu mateix, obre la boca a contracor, parles ràpidament, enutjat, lentament, no t’adones de com cau la llum a la paret. De vegades dorms, menges, rius, tens relacions sexuals. Volíeu ser una criatura suau, fent miracles, però va passar un veritable miracle, vau veure l’enfosquiment. Té lloc en moments de frenesí, un desig agut d’escapar de la captivitat, un vol de moda d’una valquíria, una carrera grotesca, un fort desafiament sexual, una crida a on mai no estaràs. El soroll de la rentadora et torna a provocar. La suspensió a l’aigua substitueix l’arrogància juvenil, s’aprèn a filtrar, bullir, cuinar, barrejar. En algun moment, comences a sentir-te cansat, encara no saps que ha vingut per sempre, ets ingenu i enfadat. Aleshores sentiràs un soroll gris i la teva vida canviarà per sempre. Fareu coincidir les melodies amb el soroll gris, el rugit del motor, el vostre sospir, l'expiració al gimnàs, els crits al bar, tot per ofegar-lo. Però ve de la nit i del matí en silenci, es troba i t’escorta de llit a llit. Cada vegada és més difícil aixecar-se. Tradicions, hàbits, rituals inquietants, encaixos brillants a la prestatgeria de lli, cerimònies, focs artificials, mirades envejoses, bàscules de bany, un sentit de la pròpia superioritat. Per al vol, cal la imatge d’un amic, estrelles, somriures, postures, lluentor. El vostre racó secret a la bossa, un munt de pelussa a la butxaca de l’abric, un talp a prop del melic. L’impulsivitat reprodueix en tu una vella cançó sobre el més important, sents com el sol et crema les arrugues a la cara, amb cada micra ets cada cop més ensucrada, cada vegada més suau, cada cop més malvada. L’amor era a la teva vida, ho era. Va ser el moment en què el soroll gris va desaparèixer, però irònicament només es recorda el moment de la seva aparició. Soroll gris. La pluja truca al pendent de llauna, degota, degota, degota, degota, degota. Aixequeu el cap, aire condicionat, finestra, finestra, cel. La malenconia blava ha cobert el fons de l’ull, somrius com llavors, ni tan sols ho notes, penses en el futur, preocupes, construeixes, desesperes. Enceneu el llum de la cuina, pugeu a la taula, una cadira, unes estovalles, una tassa. I tu.