"Vostè és Lliure! T’està Esperant! " Anàlisi Metafòrica A Partir Dels Clàssics

Vídeo: "Vostè és Lliure! T’està Esperant! " Anàlisi Metafòrica A Partir Dels Clàssics

Vídeo:
Vídeo: Christophe Dumaux "Ah! stigie larve, ah! scelerati spettri!" William Christie "Orlando" Haendel 2024, Abril
"Vostè és Lliure! T’està Esperant! " Anàlisi Metafòrica A Partir Dels Clàssics
"Vostè és Lliure! T’està Esperant! " Anàlisi Metafòrica A Partir Dels Clàssics
Anonim

Benvolguts lectors, recordeu el penetrant fragment del llibre de Mikhail Afanasyevich Bulgakov "El mestre i Margarita", quan el mestre, en acabar la seva soferta novel·la, amb una sensació d'alleujament espiritual, crida el següent: "Ets lliure! T’està esperant!”, Dirigint aquesta frase al presoner condemnat - Ponci Pilat, anhelant la salvació? (Jo adjuntaré fragments de text i pel·lícules a la meva publicació; recordeu-ho.)

Quin és, doncs, una analogia específica per a vosaltres?

Donaré la meva interpretació, en una presentació metafòrica.

1. Digueu-me, qui és Yeshua en un sentit espiritual ampli? Amor complert, oi? A la humanitat, a les persones, a tothom, hi esteu d’acord? Suposo que no hi ha objeccions: Déu és amor: aquesta és la veritat bàsica dels creients.

2. Ara recordem quina culpa té Pilat davant Yeshua (i al·legòricament, no només Pilat, sinó tothom en una situació semàntica similar)? En el permís per crucificar l'Amor encarnat i viu, en la mort del Fill de Déu.

3. Un acte que comporta certes conseqüències espirituals i el càstig del culpable, interpretat al llibre per expulsió a confusió, pèrdua, aversió …

Proposo veure el fragment de la pel·lícula anterior, però primer citaré el clàssic …

- Què diu? - va preguntar Margarita, i el seu rostre completament tranquil estava cobert d’una boira de compassió.

"Diu", va sonar la veu de Woland, "el mateix, diu que fins i tot amb la lluna no hi ha descans per a ell i que té una mala posició. Per tant, sempre diu quan està despert i quan dorm, llavors veu el mateix- el camí lunar, i vol seguir-lo i parlar amb el pres Ha-Notsri, perquè, segons afirma, no va acabar alguna cosa aleshores, fa molt, el catorze del mes de primavera de Nisan. Però, per desgràcia, per alguna raó no pot sortir per aquest camí i ningú no s’hi acosta.…

- Dotze mil llunes en una sola lluna una vegada, no és massa? - va preguntar Margarita.

- La història amb la Frida es repeteix? - va dir Woland -, però, Margarita, no et molestis aquí. Tot anirà bé, el món es basa en això …

4. Fort càstig - "Dotze mil llunes en una lluna" … Efectivament - "No és massa?"

Crec que el gran Bulgakov preveu el següent: aquells que traeixen l'Amor trenquen programes genuïns, rebutjant-se en la divinitat, on per alguna raó "és impossible sortir al camí de l'Amor i ningú no ve a tu" … Soledat, inquietud, aversió … Innombrables estius - per sempre … Ara penseu: no ens condemnem a les mateixes proves espirituals en situacions semàntiques similars, si alienem l'Amor?

5. I què, doncs, les conseqüències fatals són tràgicament irreparables? Gràcies a Déu, no és així!

En situacions de penediment conscient, sempre hi ha possibilitats de curació … L’amor és perdonador, misericordiós, deixa anar els pecats gastats …

Recordem un fragment …

Aquí Woland es va tornar a dirigir cap al Mestre i va dir: Bé, ara podeu acabar la vostra novel·la amb una frase.

Sembla que el mestre ja l’esperava, mentre ell es quedava immòbil i mirava el procurador assegut. Es va plegar les mans com un megàfon i va cridar perquè el ressò saltés sobre les muntanyes desèrtiques i sense arbres:

- Gratuït! Gratuït! T’està esperant!

Les muntanyes van convertir la veu del mestre en tro, i el mateix tro els va destruir. Les maleïdes parets rocoses han caigut. Per sobre de l’abisme negre, on entraven les muralles, la immensa ciutat es va il·luminar amb els brillants ídols que regnaven sobre el jardí, que creixia exuberant durant molts milers d’aquestes llunes. El camí lunar, molt esperat pel procurador, s’estenia directament cap a aquest jardí i el gos d’orelles punxegudes s’hi precipitava primer. Un home amb un mantell blanc amb un revestiment ensangonat es va aixecar de la cadira i va cridar alguna cosa amb una veu ronca i trencada. Era impossible dir si estava plorant o rient i què cridava. Només era visible que seguint el seu fidel guàrdia per la carretera lunar corria ràpidament …

No sé si algun dels lectors ha experimentat un perdó similar, amb absolució per la llibertat? Una vegada vaig experimentar (ho confesso sincerament) i puc declarar: una sensació tremenda, com si t’alliberessis de llargues i llargues cadenes, guanyant la possibilitat d’un camí espiritual salvador il·luminat per una gran presència: la presència de l’Amor sagrat. I conclouré la publicació amb les paraules del sant apòstol, el monjo Joan el teòleg, deixant als lectors un atractiu concret: la meditació filosòfica i paràbola … Sobre l'elecció, sobre les conseqüències, sobre les carreteres …

Déu és amor, i qui roman en l'amor, resideix en Déu i Déu en ell. Estimats! Estimem-nos els uns als altres, perquè l'amor és de Déu, i tothom que estima neix de Déu i el coneix.

Recomanat: