2024 Autora: Harry Day | [email protected]. Última modificació: 2023-12-17 15:41
Problema principal individus deprimits, tant en la joventut com en la vellesa, consisteix en la percepció d’un mateix com a inferior, indigne de l’amor i dolent. Una profecia autoactualitzada sobre la pròpia "maldat" pot conduir a l'aïllament social i al sentit de la vida al marge. Pot ser al revés, una vida social excessivament activa pot actuar com a defensa contra aquestes pors. A la vellesa, el mecanisme d’autoatribució negativa es manifesta en forma de pesar i culpa per les oportunitats perdudes.
Les persones grans amb un radical depressiu es retreuen que no han fet res a la seva vida. La solitud en el present es percep com un càstig per l’egoisme i les males accions del passat. La religió o ajudar els altres a fer front als sentiments d’inutilitat es poden utilitzar com a mecanisme compensatori. El fracàs d’aquests mecanismes compensatoris pot provocar profunds sentiments de soledat, que poden arribar a una depressió severa. Les persones amb depressió introjectiva que són propenses a sentiments de culpabilitat, autocrítica i perfeccionisme no s’enfronten bé a la disminució relacionada amb l’edat en els processos físics i cognitius. En conseqüència, aquestes persones es caracteritzen per un sentit exagerat d’inferioritat i buit. Les persones amb depressió anaklítica que senten una necessitat urgent de relacions i intimitat mostren una alta reactivitat a esdeveniments de la vida com la separació i la pèrdua, que no poden acceptar durant molt de temps.
Persones addictes a la vellesa, demostren un comportament aferrat, que s’associa a una necessitat excessiva de cures. Se senten incapaços d’afrontar diversos reptes de la vida. El punt de partida per construir relacions és la por a l’abandonament, la mort i la intolerància a la soledat. Les manifestacions més sorprenents d’aquest patró de personalitat es poden observar quan una persona reacciona a la mort de la seva parella (de qui depenia normalment en períodes anteriors de la seva vida). O quan els fills i néts, per una raó o altra, s’allunyen d’ell. La persona addicta pot tenir ansietat o símptomes depressius acompanyants, així com temors específics (per exemple, por a caure) i símptomes d’ansietat sèptica associats a fills i néts. L’ansietat per separació sol manifestar-se en una necessitat constant de comunicació, trucades i visites telefòniques constants, així com una discussió constant de dubtes i pors i un desig d’aprovació. En alguns casos, l’addicció es manifesta en hostilitat, que és l’aspecte passiu-agressiu del trastorn. El comportament d’oposició pot conduir a un aïllament “hostil” i a l’alcoholisme.
Particularitats estil ansiós-evitant inclouen l’aïllament social, la timidesa i el dubte de si mateix, i el conflicte entre el desig i la por a la relació. Aquestes experiències es poden agreujar a la vellesa a causa de l’augment del dubte sobre si mateix, que està relacionat en part amb una disminució dels recursos físics, psicològics i cognitius. De vegades passa que l'ansietat és percebuda per una persona gran com una sensació tan insuportable que només es pot controlar evitant relacions. Aquesta tendència a l’aïllament dificulta que les persones grans rebin el suport i l’ajut que necessiten. Això pot resultar especialment problemàtic en situacions en què una persona gran necessita hospitalització.
Radical narcisista afecta negativament el procés d'envelliment. Normalment, els individus narcisistes estan sols i aïllats en la vellesa. La seva incapacitat per mantenir relacions profundes i a llarg termini, així com les dificultats d’empatia, sovint condueixen a una disminució del nombre de persones que poden donar suport i ajudar. A més, és molt difícil per a les persones narcisistes acceptar canvis de condició física relacionats amb l’edat. La condició física afecta negativament la consciència d’un mateix i provoca una sensació d’enveja envers les persones joves i sanes, especialment els nens i néts que pateixen atacs envejosos. L’increment de l’addicció és molt poc tolerat pels narcisistes envellits, ja que provoca sensacions de debilitat, en contrast amb el control i el poder omnipotents del passat.
Per tant, el procés d'envelliment pot augmentar la gravetat de certs símptomes i patrons de comportament característics de diferents estils de personalitat. La complexa interacció de les variables objectives de l’envelliment i les especificitats de l’estil de personalitat és important per a la comprensió i el diagnòstic clínic.
Recomanat:
ESTIL PERSONAL DEPRESSIU
Les persones amb un estil de personalitat deprimit són altament autocrítiques o autocastigadores, es fan constants exigències poc realistes i es culpen constantment si alguna cosa va malament. Temen ser abandonats o rebutjats i se senten sols fins i tot quan estan envoltats de gent.
ESTIL PERSONAL PASSIU-AGRESSIU
La característica més típica d’una personalitat passiu-agressiva és la resistència a les demandes externes, que es manifesta en sabotatges i comportaments opositius. Les opcions de comportament inclouen oblidar compromisos, un rendiment baix, una postergació, etc.
INFLUÈNCIA DE L'ESTIL PERSONAL EN EL PROCÉS D'ENVELLIMENT. PART 2
Esquizoide . L’envelliment sovint agreuja trets en individus similars als de l’esquizoidisme. Així, les persones grans redueixen el nombre i la freqüència de contacte amb altres persones a causa de la seva tendència al despreniment emocional i per tal d’optimitzar les emocions positives.
ESTILS PERSONALS EN ADOLESCENTS. ESTIL PERSONAL SCHIZOID
Els trets més típics de la psicologia esquizoide es consideren aïllament dels altres, aïllament, baixa necessitat de comunicació. Hi ha diferents punts de vista a la literatura sobre si cal considerar la psicologia de l’esquizoidisme com un conflicte (entre la necessitat d’intimitat i la necessitat de distància), o com un dèficit (retard en el desenvolupament que impedia l’assoliment de la comunicació interpersonal).
ESTILS PERSONALS EN ADOLESCENTS. ESTIL PERSONAL ISTEROIDE
La característica principal de la personalitat histèrica és l’egocentrisme que no té fronteres, una insaciable set d’atenció, admiració, admiració, sorpresa, simpatia, fins i tot odi, però no indiferència, però no la perspectiva de romandre invisible.