INFLUÈNCIA DE L'ESTIL PERSONAL EN EL PROCÉS D'ENVELLIMENT. PART 1

2024 Autora: Harry Day | [email protected]. Última modificació: 2023-12-17 15:41

Problema principal individus deprimits, tant en la joventut com en la vellesa, consisteix en la percepció d’un mateix com a inferior, indigne de l’amor i dolent. Una profecia autoactualitzada sobre la pròpia "maldat" pot conduir a l'aïllament social i al sentit de la vida al marge. Pot ser al revés, una vida social excessivament activa pot actuar com a defensa contra aquestes pors. A la vellesa, el mecanisme d’autoatribució negativa es manifesta en forma de pesar i culpa per les oportunitats perdudes.

Les persones grans amb un radical depressiu es retreuen que no han fet res a la seva vida. La solitud en el present es percep com un càstig per l’egoisme i les males accions del passat. La religió o ajudar els altres a fer front als sentiments d’inutilitat es poden utilitzar com a mecanisme compensatori. El fracàs d’aquests mecanismes compensatoris pot provocar profunds sentiments de soledat, que poden arribar a una depressió severa. Les persones amb depressió introjectiva que són propenses a sentiments de culpabilitat, autocrítica i perfeccionisme no s’enfronten bé a la disminució relacionada amb l’edat en els processos físics i cognitius. En conseqüència, aquestes persones es caracteritzen per un sentit exagerat d’inferioritat i buit. Les persones amb depressió anaklítica que senten una necessitat urgent de relacions i intimitat mostren una alta reactivitat a esdeveniments de la vida com la separació i la pèrdua, que no poden acceptar durant molt de temps.

Persones addictes a la vellesa, demostren un comportament aferrat, que s’associa a una necessitat excessiva de cures. Se senten incapaços d’afrontar diversos reptes de la vida. El punt de partida per construir relacions és la por a l’abandonament, la mort i la intolerància a la soledat. Les manifestacions més sorprenents d’aquest patró de personalitat es poden observar quan una persona reacciona a la mort de la seva parella (de qui depenia normalment en períodes anteriors de la seva vida). O quan els fills i néts, per una raó o altra, s’allunyen d’ell. La persona addicta pot tenir ansietat o símptomes depressius acompanyants, així com temors específics (per exemple, por a caure) i símptomes d’ansietat sèptica associats a fills i néts. L’ansietat per separació sol manifestar-se en una necessitat constant de comunicació, trucades i visites telefòniques constants, així com una discussió constant de dubtes i pors i un desig d’aprovació. En alguns casos, l’addicció es manifesta en hostilitat, que és l’aspecte passiu-agressiu del trastorn. El comportament d’oposició pot conduir a un aïllament “hostil” i a l’alcoholisme.

Particularitats estil ansiós-evitant inclouen l’aïllament social, la timidesa i el dubte de si mateix, i el conflicte entre el desig i la por a la relació. Aquestes experiències es poden agreujar a la vellesa a causa de l’augment del dubte sobre si mateix, que està relacionat en part amb una disminució dels recursos físics, psicològics i cognitius. De vegades passa que l'ansietat és percebuda per una persona gran com una sensació tan insuportable que només es pot controlar evitant relacions. Aquesta tendència a l’aïllament dificulta que les persones grans rebin el suport i l’ajut que necessiten. Això pot resultar especialment problemàtic en situacions en què una persona gran necessita hospitalització.

Radical narcisista afecta negativament el procés d'envelliment. Normalment, els individus narcisistes estan sols i aïllats en la vellesa. La seva incapacitat per mantenir relacions profundes i a llarg termini, així com les dificultats d’empatia, sovint condueixen a una disminució del nombre de persones que poden donar suport i ajudar. A més, és molt difícil per a les persones narcisistes acceptar canvis de condició física relacionats amb l’edat. La condició física afecta negativament la consciència d’un mateix i provoca una sensació d’enveja envers les persones joves i sanes, especialment els nens i néts que pateixen atacs envejosos. L’increment de l’addicció és molt poc tolerat pels narcisistes envellits, ja que provoca sensacions de debilitat, en contrast amb el control i el poder omnipotents del passat.

Per tant, el procés d'envelliment pot augmentar la gravetat de certs símptomes i patrons de comportament característics de diferents estils de personalitat. La complexa interacció de les variables objectives de l’envelliment i les especificitats de l’estil de personalitat és important per a la comprensió i el diagnòstic clínic.