Paràbola Psicològica "Conte Del Misteri"

2024 Autora: Harry Day | [email protected]. Última modificació: 2023-12-17 15:41

Conte del misteri

Capítol primer. Primera reunió. "Trobador"

Hi havia una vegada una nena meravellosa amb un nom rar Mystery … Se l’anomenava Mystery perquè a l’hora assenyalada havia de convertir-se en aquell que l’obriria, una felicitat beneïda i estimada, tal que no es pot dir a un conte de fades o descriure-ho amb un bolígraf … Però, per revelar-ho, calia un talent especial, perquè cada bell secret és un regal sagrat, així prediquen els déus … Aquí hi havia el nostre misteri a la mare terra, brillant amb una brillantor iridescent i vessant amb un toc de cristall, i cap a ella un company vermell - Trobador … i la va convidar a convertir-se en la seva companya eterna … La noia va estar d'acord i van continuar junts … El Trobador va compondre la seva màgia cançons en honor del seu bell amic i Mystery l’escoltava amb admiració: ella escoltava i no sentia prou … El trobador era un mestre que componia les seves cançons: cadascuna era una creació hàbil sobre l’amor … La síl·laba i la melodia, i el significat de cada línia era increïble … el nostre misteri va ensopegar al llarg de la carretera i el va colpejar dolorosament, i el trobador, deixat endur per la seva ocupació, no es va adonar dels seus problemes i va continuar cap a ell mateix, immers en nous cants … Aparentment, no estava a l’altura de la bellesa. era massa aficionat al seu talent, a la seva creativitat i a ell mateix … a la carretera, va plorar i el poeta es movia cada cop més, sense girar-se i sense prestar-li cap atenció … Una mica més tard, és clar, ho farà descobrirà la seva pèrdua i fins i tot plorarà una mica per ella, però, com és habitual amb els trobadors, coneixerà una nova musa i s’oblidarà del vell sentiment … ple de les més brillants esperances …

Capítol segon. Segona reunió. "Comerciant"

Així, el nostre Misteri continua, continua, com si un petit sol surés a terra, il·luminant i escalfant tot el que hi havia al seu pas: un misteriós jove brillant, amable i bell … I tothom la saluda amb alegria, és dolça per a tothom, tothom s’alegra d’ella: un rierol al camí la diverteix amb un motiu de cristall, els ocells ocupen cançons meravelloses, les flors de la carretera somriuen amb les seves inflorescències; la llum d’una nena pura dóna lloc a una resplendor de resposta, amabilitat … Com llarg o curt, però un altre viatger la va conèixer pel camí: un convidat important a l’estranger, un ric i noble comerciant … Li agradava la bellesa i va decidir a tota costa convertir-la en la seva dona … Es va precipitar a la noia amb cofres de regals, l’assegura d’una devoció eterna, prega per l’amistat … La noia va intentar negar-se, però el senyor no es rendeix; segueix la noia com una ombra, demana que es faci amic, company de viatge, carro acollidor, per tal de facilitar el camí … La bellesa va sucumbir a la persuasió i van sortir junts al camí: el camí junt sempre és més fàcil i divertit … … El temps va passar, el nostre El secret del nou cavaller, el comerciant va resultar ser dolorós … Durant dies i dies va entretenir el seu convidat amb contes de fades, meravellat d’històries intricades, divertit amb bromes a l’estranger … el camí del vagó és, de fet, curt i agradable: podeu fer una migdiada dolça sota el balanceig mesurat del carro, admirar les belleses que hi ha a la finestra o mantenir una interessant conversa amb un meravellós company de viatge respectuós, atent i intel·ligent … I llavors el Misteri es va assegurar que el comerciant i allà està promesa, prescrit pel cel … Sí, pel que sembla, es va tornar a equivocar … Un cop els viatgers es van aturar en un bosc a la carretera per recollir maduixes fresques per esmorzar … Vam sortir a una clariana i allà una bruixa del bosc, Nymph, estava donant voltes al llac de cristall en un ball entremaliat i alegre … El mercader la va veure i es va perdre d’admiració: estava desconcertat, es va congelar, no podia agafar els ulls de la bellesa del bosc: la va veure sola,la mira sola … Es va oblidar del seu antic company i es va precipitar cap als peus de la seva nova estimada, amb unes belles paraules, el va atraure al carro car - per a pedres i per a regals … Nimfa accepta mirar els regals, i l'antiga núvia fuig del traïdor en qui es creia, de qui gairebé es va enamorar … El misteri es va entristir, va plorar i el camí crida encara més, com si sabés a qui i cap a on condueix, per a què, per què, per què? … La noia es va aixecar, es va redreçar i es va tornar encara més bella … sense desesperar-se, amb una fe brillant en la bellesa, com si sentís amb un cor pur que el camí cap a la felicitat real sempre és espinós i difícil …

Capítol tres. Tercera reunió. "Mestre"

Durant molt de temps, o poc temps com a solitari, el nostre misteri va recórrer els camps i els pobles, però un dia el seu camí va passar per un determinat edifici situat a prop del riu … Una noia es va acostar, veu un bon home que construeix una casa, però tan maco i gloriós que admirareu … El viatger es va aturar a l’edifici, contempla l’obra del Mestre i es pregunta: tanta bellesa surt de les mans d’un jove, tal neix el miracle … El jove es va apartar de la feina, va mirar la noia, va somriure i va preguntar:

- On vas, estimada?

- On miren els ulls, - respon el misteri.

- I què busques, bellesa?

- El vostre lloc en aquesta terra, el refugi, la vostra llar.

- Com saps que has trobat aquest lloc?

- I escolto el meu cor, no enganyarà …

Aquí el Mestre va mirar el Misteri amb més atenció i va veure-hi alguna cosa especial, sagrat, que els altres no veuen i no poden veure, que li és llegat sol … Llavors va dir a la noia:

- Tingueu pietat, escolteu ara el vostre cor, no sentireu alguna cosa estimada? Potser el vostre camí s’ha acabat i ja esteu a casa?

La noia es va asseure a terra, va tancar els ulls, va escoltar - sí, el seu cor canta, s’alegra, brilla com mai … El Mestre té raó - el viatger va pensar: - Ja estic a casa …

- I digueu-me, ben fet, en què esteu treballant ara? - va preguntar al jove al seu torn.

- Faig una casa, per a mi i per als meus nuvis. La casa on viurem amb ella de manera que no puguem dir-la en un conte de fades ni descriure-la amb un bolígraf.

- Us surt una casa preciosa. Sigues feliç! - va dir Mystery, a punt de començar …

Però el Mestre de sobte la va retenir.

- On estàs estimat? Al cap i a la fi, aquesta casa és per a mi i per a vosaltres … us esperava, sabia que definitivament em reuniria amb vosaltres en tots els casos … només esperava l’hora assenyalada … Però quan ho vaig veure, vaig ho vaig descobrir tot: vaig néixer només per a tu, estava pensat només per a tu i tu, només per a mi; no serem feliços els uns amb els altres, tal com ens llegava el Cel … Quedeu-vos, acabarem de construir la nostra casa i viurem-hi feliços per sempre …

Es va apropar al Misteri, li va agafar les mans i al mateix moment va passar un miracle miraculós: el Misteri es va transformar de sobte, es va il·luminar, es va revelar i es va convertir per al jove en un regal estimat, el Sentiment Diví, la solució per a tota la seva vida, l’únic, l'amor sagrat que s'atorga a uns pocs … ell és el seu brillant Mestre, capaç de discernir, descobrir i preservar aquest gran secret, que es diu True Love …