AMOR AFRODITA

2024 Autora: Harry Day | [email protected]. Última modificació: 2023-12-17 15:41

Funcions positives:

- gaudeix de l'amor, la bellesa i la sexualitat; irradia magnetisme, fort atractiu sexual;

- s’enamora fàcilment, estima els homes;

- passió per la vida;

- M’agrada la varietat, la intensitat;

- és capaç de submergir-se completament en una altra persona;

-extrovertit;

-amable.

Trets negatius:

- propens a relacions sexuals promiscues; possible embaràs no desitjat; el risc de malalties de transmissió sexual;

- viu en el present, com si el demà no existís;

-Pot reaccionar, oblidant-se de les conseqüències de les seves accions;

- tracta les persones segons el principi "fora de la vista - fora de la ment";

- impulsiu i irresponsable.

Zona de desenvolupament més propera:

⦁ Sovint, Afrodita actua de manera intensa i impulsiva. Ha d’aprendre a mirar dins seu, a analitzar els seus sentiments, valors i motius i a separar allò realment important d’allò insignificant.

⦁ Quan Afrodita entra en un món rival, la seva ànima subtil pot resultar ferida, "trepitjada als peus". No necessita lluitar, com Atenea, enmig de la batalla, sinó mirar, esperar i guanyar poder de manera rotonda.

⦁ És important mantenir els límits i la distància emocional en relacions properes, que us permetran protegir els vostres interessos, veure la situació en el seu conjunt i discernir detalls importants.

⦁ Apreneu a dir "no" a altres persones i a la vostra impressionabilitat especial. És la capacitat de dir "no" que ajudarà a una dona a complir les seves intencions i a triar el que millor li convé. I, per tant, us ajudarà a determinar la direcció de la vostra vida.

Mites sobre Afrodita:

Alguns la consideren filla de Zeus i Dione, mentre que d’altres afirmen que la bella Afrodita va néixer de l’escuma marina. Quan gotes de sang de l’Urà ferit van caure a terra, una d’elles va caure al mar i va formar una escuma, de la qual va sorgir una bella deessa. Després de néixer d’escuma marina i d’anar a terra a Xipre, Afrodita va ascendir a l’Olimp. En veure la bella deessa, sota els peus de la qual floreixien flors, que els ocells glorificaven amb el seu cant, els altres déus no podien romandre indiferents. Van saludar en veu alta la més bella de totes i la jove eternament Afrodita. Ni els déus ni les persones van poder resistir-li la força i el poder; Afrodita va encendre l’amor als seus cors.

A la Ilíada, Homer explica el mite del cinturó daurat, un dels regals d’Afrodita. La deessa Hera demana a Afrodita amor i desitjos dolços, als quals es sotmeten els cors tant dels immortals com dels mortals. Hera té els seus propis plans astuts, però l'Afrodita daurada li dóna el que li demanava: s'enlaira i li dóna a Hera un cinturó amb un patró exquisit, que contenia amor, desitjos i altres "encants". A més del cinturó, Afrodita tenia un bol daurat farcit de vi. Qualsevol persona a la qual la deessa va deixar beure d’aquesta copa va rebre la joventut eterna.

Molts habitants poderosos de l'Olimp van buscar l'amor d'una bella deessa, però es va casar amb el lleig i coix de potes Hefest. És cert que era una persona destacada. Ferrer i joier, Hefesto es va convertir en un gran artista del seu ofici, amb qui cap dels déus no es podia comparar en la capacitat de crear bellesa. Posseïa una gran força física i, a més, era savi i sabia reconciliar els que estaven en guerra. Després d’haver-se casat amb Hefest, Afrodita va romandre ardent i amorosa, perquè va passar a enganyar el seu marit. A L’Odissea, Homer descriu els fets dramàtics associats al fet que Afrodita va enganyar el seu marit Hefest amb el déu de la guerra Ares. Hefesto va conèixer la traïció dels amants i va planejar la venjança. Com a excel·lent joier, va fabricar una fina i forta xarxa d’or i la va fixar sobre el llit matrimonial d’Afrodita i del seu marit, mentre anava a Lemnos. Aprofitant l’absència d’Hefest, Ares i Afrodita es van lliurar als plaers amorosos en aquell mateix llit sota una fina xarxa. La xarxa feta per Hefest va caure i va enredar els amants de manera que era impossible desfer-se’n. A mig camí, Hefest va tornar, veient Afrodita i Ares, ell estava molt disgustat, lamentat i entristit, dient sobre la seva dona: "És cert, és bella, però el seu cor és canviant".

Afrodita li va donar amor no només als déus, sinó també a les persones. Es va enamorar d'Adonis, el fill del rei de Xipre, un jove tan bell que cap cor de dona no li va poder resistir. Adonis era molt aficionat a la caça, on Afrodita anava sovint amb ell. Va demanar al seu amant que caçés només llebres i isards, per no posar-se en perill mentre caçava animals salvatges. Però un dia, en absència d’Afrodita, els gossos d’Adonis van conduir un senglar. El jove, emocionat per la caça, es va afanyar a la seva persecució, el senglar es va precipitar contra ell i li va fer una ferida mortal. En assabentar-se de la mort d’Adonis, l’inconsolable Afrodita va recórrer les muntanyes de Xipre per buscar el seu cos. Va caminar, sense adonar-se en el seu dolor que pedres i espines a la sang li ferissin les cames. On van caure les gotes de la sang de la deessa, van créixer les roses. Havent trobat Adonis, Afrodita el va plorar amargament i, mentre plorava, de la sang d’Adonis va créixer una bella flor, l’anemona. El poderós Zeus, en veure el sofriment de la seva bella filla, va ordenar al seu germà Hades que alliberés Adonis del regne dels morts per un temps per reunir-se amb Afrodita. Des de llavors, Adonis viu al món subterrani des de fa sis mesos i durant sis mesos torna a la terra a la deessa de l’amor. Aquests sis mesos corresponen a dues estacions: la primavera i l’estiu.

L'encapçalament està encapçalat per:

Angelina Zezik és psicòloga clínica, terapeuta gestalt acreditada, supervisora certificada. Tel: 0677235109 o 0503902969.