"Està Tancat" (cas De La Pràctica Sobre Relacions)

2024 Autora: Harry Day | [email protected]. Última modificació: 2023-12-17 15:41

Diré de seguida que el treball es va dur a terme en un panorama social (Lucas Derks), on s’entén que la ubicació de les projeccions de fenòmens interns externalitzats mostra les seves relacions bilaterals amb una persona i el seu canvi (projeccions) condueix a canvis interns.

Dit d’una altra manera, si us imagineu una persona a l’espai que us envolta, el lloc i la distància que prendrà en relació amb vosaltres seran definits (no aleatoris), tenint sota si mateix el significat i el significat que posa l’inconscient. Un canvi d’ubicació afectarà les relacions mútues entre les persones.

A més, es van incloure altres mètodes de codificació i teràpia en el treball de la sessió.

Una dona jove (32 anys), l’anomenarem Anastasia, va demanar una consulta. Juntament amb Anastasia, ja hem treballat abans, resolent amb èxit diversos problemes. Ara estava preocupada pel tema de les relacions amb el seu jove, que li direm Oleg.

El problema afirmat per Anastasia era que "no pot planificar el futur" amb Oleg, amb qui manté una relació durant diversos mesos. La raó va ser expressada pel comportament d'Oleg. En aquells moments en què Anastasia va intentar parlar amb ell sobre els temes de convivència o convivència, Oleg va tancar ràpidament la conversa. Oleg es va referir al fet que primer cal resoldre altres problemes, "netejar" les tasques a la feina i "després es podrà resoldre".

Als sentiments d’Anastasia es va sumar la insatisfacció amb l’equilibri entre quant inverteix Oleg en les relacions i quant inverteix. "Estic estirant aquesta relació perquè es desenvolupi", va dir Nastya.

Nastya va tenir les seves pròpies conclusions i generalitzacions, que vam analitzar per arribar al fons del problema. Nastya va dir que, per desgràcia, sense importar el que intentés, Oleg no va anar a la conversa adequada. Després d’haver acceptat això inicialment, Nastya i jo vam acordar que necessitaven noves formes de comportament, que vam acordar crear a la propera reunió.

Va ser a la següent sessió que Nastya va fer un progrés tangible en les relacions, va sentir un grau d’acceptació i comprensió diferent d’Oleg.

Encara faltava una setmana abans d’aquesta reunió i, en aquell moment, les seves respostes repetien la meva memòria i em vaig adonar que havia arribat a conclusions, ja que la seva història no estava connectada. Alguna cosa important es va passar per alt, no es va trobar ni es va donar veu. Vaig expressar els meus pensaments a Nastya a la següent sessió i vaig escoltar la seva aprovació perquè alguna cosa més no anés bé. Per tant, abans del treball psicotecnològic, es va decidir "torçar" el problema en la fase de consulta. Tot i això, la consulta ara només va trigar uns minuts.

- Està tancat i no es pot obrir de cap manera - va dir Nastya. - No l'entenc.

Aquesta frase va posar tota la resta al seu lloc. Em vaig adonar que ara podia sortir d’això i començar el treball psicotecnològic, que vam començar immediatament.

Vaig agafar una cadira de peu al costat de la paret, la vaig girar davant de la Nastya asseguda a una distància de 5 metres d'ella i vaig començar a avançar lentament cap a ella. Aquest és un dels elements més o menys comuns en el treball: la comunicació subjectiva amb una persona, per exemple, asseguda en una cadira davant seu. El treball subjectiu condueix a canvis objectius en les relacions.

La Nastya es va recolzar a la cadira, va creuar els braços sobre el pit, el cos es va tensar i va preguntar amb una rialla tensa:

- Què ja? Posarem la meva unitat allà? (Vull dir un fenomen com una Unitat Independent de Consciència). - La seva veu es va fer més forta, els seus ulls semblaven amples, com si haguessin estat despertats per un assumpte urgent i important.

- No, hi posarem la projecció d'Oleg.

- Però, com afrontar els motius i la resta …?, - Nastya amb sarcasme, fent-se ressò de la broma sobre "parlar i patir". Estava una mica preocupada.

Nastya esquivava clarament el treball. Vaig començar a empènyer lentament la cadira buida. Li vaig preguntar què li passava. Per descomptat, Nastya, o més aviat el seu inconscient, no treballava per primera vegada amb mi, va aterrar instantàniament la projecció d'Oleg sobre una cadira quan l'acabo de prendre. I l’impacte d’aquesta projecció va ser clar.

- Res … No em passa res.

- Mira, - Vaig començar a moure lentament la cadira en la seva direcció.

La Nastya va riure nerviosa, el cos estava tens, els braços encara creuats.

Li vaig preguntar què passava, si vol solucionar aquest problema? Li agrada que ara comencem a resoldre-ho, o el mètode que he escollit, o alguna cosa més? Ella va respondre que era una qüestió del camí.

No era el camí, sinó el fet que Nastya reaccionés davant del plantejament que podia tenir sobre aquesta cadira, això li va provocar molts sentiments que no acceptava. Però va haver de decidir-se.

- Podem anar d’una altra manera, d’una altra manera per solucionar-ho. Podem passar "per tu" i treballar aquest tema de manera diferent. Depèn de vosaltres decidir com voleu. Vaig decidir entrar així perquè vas dir que no l'entenies. Recordeu que són possibles canvis ràpids?

- Sí

- Podem veure-ho tot i "a través de vosaltres", no necessàriament. Com escolliu …

Va vacil·lar uns segons i jo estava disposat a acceptar qualsevol resposta. Després d’haver-se calmat una mica, va acceptar i va aparèixer en ella determinació. Vaig començar a acostar la cadira buida a Nastya, ella es va recolzar, va creuar els braços i el va observar. El vaig aturar a una distància de metre i quart.

- Podeu acostar-vos encara més - va dir la Nastya.

La cadira es va aturar a una distància d’un metre.

- Està tan bé - va assentir la Nastya.

- Hauríem de parlar amb Oleg.

- I hauria d’expressar les respostes?

La seva entonació deia que preferiria no dir les respostes en veu alta.

- Li pots preguntar sobre tu mateix. Si no us sentiu còmode, no haureu de dir les preguntes en veu alta.

- D'acord, seré sobre mi mateix, estic molt més còmode.

Vaig demanar que presentés a Oleg assegut en una cadira. Nastya estava asseguda encara pressionada contra l’esquena, amb els braços creuats, mantenint la barbeta recta. Va començar el treball i vaig demanar a Oleg que li fes algunes preguntes i que en trobés les respostes.

No aprofundiré en la naturalesa de les preguntes i el procediment. El treball implicava fins ara una simple dissociació.

Nastya va rebre respostes i sensacions, es va acostar a la projecció d'Oleg, asseguda a la vora de la cadira. El seu cos es va inclinar cap endavant, les mans es van recolzar a la vora, la Nastya es va relaxar prou.

Amb cada pregunta, es relaxava més. Aviat, van aparèixer llàgrimes als seus ulls, que ella contenia, es va emocionar. Una expressió de simpatia i acceptació apareixia al seu rostre.

- Heu rebut les respostes? vaig preguntar

- Sí, semblava que llegia la ment.

- Li agradaria obrir-se, però no pot, hi ha alguna cosa que el molesti?

- Sí, tu també ho has vist?

- Acabo de suposar.

- I és tan clar, sí.

- Què sent l'Oleg, què ve de tu?

- Refredat.

- Què l’ajudaria a ser més obert? Vaig preguntar.

Hi va haver diverses respostes, entre les necessàries hi havia calidesa, tendresa i comprensió.

Ara era clar que Nastya, que buscava desenvolupar relacions, ser més oberta i culpar l’altre de la seva intimitat, de fet, era ella mateixa tancada en les relacions. Per tal d’adquirir les qualitats necessàries per a ella, de seguida vam haver d’anar a treballar amb psicoteràpia d’història personal, així que vaig criar a Nastya perquè treballés a la sala amb el seu passat. Després la vaig tornar a posar en una cadira i vaig demanar de veure a l'Oleg. Nastya es va asseure a la vora de la cadira, va inclinar el cos cap endavant, doblegant les mans sobre els genolls. Ara semblava que Oleg li agafava la mà. El seu comentari ho va confirmar. Estava relaxada i tranquil·la. Les relacions entre ells ara estaven bé amb ella.

A la següent sessió, una setmana després, Nastya va venir a refinar les restes que no vam aconseguir elaborar a la sessió descrita. La seva relació amb Oleg durant aquest temps va créixer a un nou nivell, la Nastya estava contenta i somreia. Tot i això, encara no m’atreví a creure en canvis tan ràpids. També es va sorprendre que la seva obertura i comprensió els influïssin tant.

Es va retirar la sol·licitud original, declarada per a la planificació futura. Això no era un problema, sinó només una falsa racionalització a la qual solen recórrer clients i persones en general.