Dubte De Si Mateix

Vídeo: Dubte De Si Mateix

Vídeo: Dubte De Si Mateix
Vídeo: Matrix Moldovenesc (parodie) - Morphic se "pizdeste" cu Ion 2024, Abril
Dubte De Si Mateix
Dubte De Si Mateix
Anonim

Se sent constantment insegur sobre si mateix? Dubtes de totes les decisions que prens? Tens por de parlar dels teus sentiments, de demanar el que vols? Et costa conèixer nous coneixements? Un sentiment d’inseguretat us persegueix constantment i us enverina la vida? Està cansat de tenir por de tot i li agradaria trobar estabilitat i llibertat interior? A continuació, se us mostrarà la psicoanàlisi de grup i la psicoteràpia psicoanalítica individual

Què és el dubte de si mateix?

El dubte sobre si mateix és un estat emocional complex de por, ansietat, dubtes obsessius, incomoditat i sentir-se malament. Com a regla general, les persones que experimenten dubtes sobre si mateixos descriuen aquesta condició com a molt apassionant. El dubte sobre si mateix esdevé un problema quan obliga una persona a abandonar els plans i implementar les seves pròpies idees, impedeix nous coneixements i dificulta la comunicació ja existent. Normalment, les persones que pateixen dubtes sobre si mateixes solen tenir pensaments obsessius i dubtes constants.

D’altra banda, el dubte sobre si mateix fa que una persona sigui més prudent, ajudi a avaluar de manera realista les properes dificultats, a trobar i a considerar amb més cura maneres de superar-les.

La situació és més complicada en els casos en què el dubte sobre si mateix és, per dir-ho d’alguna manera, negat, cobert d’una ostentació de valentia, un coratge excessiu, que condueix a accions irreflexives i tristes conseqüències. Aquesta forma de comportament és una defensa contra els sentiments dolorosos de dubte sobre si mateixos, els sentiments de debilitat i vulnerabilitat. Aquest comportament defensiu s’anomena narcisisme patològic. En aquest cas, les experiències doloroses de dubte sobre si mateixes es poden convertir en arriscades accions impulsives (respostes) o amagar-se sota la cobertura d’una ostentosa autoadmiració, una necessitat constant d’avaluar altres persones, una reacció positiva o negativa. El més dolorós d’aquest tipus de persones és la indiferència i la indiferència, que poden provocar símptomes com atacs de pànic o fòbies.

Causes de la inseguretat: què hi ha darrere del dubte sobre si mateix?

Vegem com es forma el dubte sobre si mateix. Per descomptat, les arrels del dubte sobre si mateix es formen a la primera infància juntament amb la formació de l’autoestima. Per regla general, les principals raons de la formació d’inseguretat són la manca d’acceptació emocional i de suport emocional (aprovació) a la infància. Això condueix a una manca d’objectes protectors i de suport a la psique humana. I, com ja sabeu, per a la salut mental i psicològica d’un individu, és necessària una imatge positiva (protectora i solidària) de les figures parentals (mare i pare). A més, un factor important en la formació del dubte sobre si mateix és el rebuig de l’agressió del nen per part dels pares. En aquest cas, la psique diu que els pares agressius (forts i segurs) no el necessiten i, adaptant-se a les seves expectatives inconscients, es torna més passiu i insegur. En psicoteràpia psicoanalítica de clients que pateixen inseguretat, podem observar l’autorefusament, la vergonya, la vergonya i la sensació inconscient de la nostra pròpia exclusivitat com a compensació de les experiències doloroses.

Com pot ajudar la psicoanàlisi de grup i la psicoteràpia psicoanalítica individual amb el dubte de si mateix?

La tasca principal de la psicoteràpia psicoanalítica, tant de grup com individual, és restaurar una imatge positiva de les figures parentals. En el procés de treballar amb un psicòleg psicoanalític, tant en grup com individualment, el client forma un espai on pot portar totes les seves experiències doloroses.

En aquest espai, sorgeixen les doloroses experiències de la infància que determinen inconscientment els nostres models de comportament en el present i tenen l’oportunitat de ser processades (revivides, repensades, sobrevalorades). Amb el pas del temps, aquest espai penetra en el client i es converteix en el seu espai intern, en el qual hi ha prou recursos i objectes de protecció per resoldre problemes interns.

La psicoanàlisi i la psicoteràpia psicoanalítica no resol problemes al client, només crea aquest espai, aquelles condicions en què el client ja pot resoldre els seus problemes de forma independent. Això fa que el client sigui més madur, lliure, independent i segur en si mateix.

Recomanat: