2024 Autora: Harry Day | [email protected]. Última modificació: 2023-12-17 15:41
Quina és la "vostra persona", com podeu triar, sobre quina base? La vostra persona és un concepte bastant ampli, també pot ser triar una parella per a relacions properes, sobre amics o sobre un cercle social. M’agradaria reduir la qüestió a la tria d’especialistes en ajuda a les professions. Com es tria un psicòleg, metge, perruqueria, etc.?
Com se sap si és "amic" o "desconegut" al seu costat? Aquesta decisió passa a través de la consciència en una petita mesura, més sovint consisteix en sensacions vagues, però normalment una persona diferent, inusual, "altra" és percebuda per nosaltres com a "estranya" i similar, "com nosaltres" ens sembla "nostra"”.
Per a mi, aquesta elecció s’associa amb la consciència de les meves pròpies necessitats, la priorització: allò que és important i allò que considero secundari. Ara l’elecció d’especialistes porta una mica de temps, treballada gairebé fins a l’automatisme). Puc fer una previsió de l’èxit que farem “treballar junts” parlant i fent preguntes. Punts prioritaris:
un). Professionalitat
2). Mindfulness (té en compte la meva personalitat)
3). Flexibilitat (escolta els meus desitjos, no imposa la seva visió)
El primer punt per a mi és probablement el més comprensible: es tracta de la capacitat de realitzar efectivament treballs complexos (sobre habilitats, habilitats i experiència).
Però el segon punt no és tan obvi. Per exemple, em distingeix per la meva sensibilitat; a l’hora de triar un psicoterapeuta, era important per a mi que la persona no em convençés que no és així, sinó que m’ajuda a aprendre a tractar-ho.
La meva manicura es va adonar de seguida que "els vasos sanguinis estan a prop de la cutícula", de manera que ara no experimento sensacions desagradables durant el procediment. Els mestres anteriors ignoraven les meves peticions (o no sabien com reconstruir-les), només es preguntaven per què vaig arrufar les celles, perquè "no pot ser dolorós", com a resultat, els dits es van curar durant diversos dies. Naturalment, la visita a aquest mestre va ser puntual.
El tercer punt: tinc el meu propi estil, una manera d’expressar-me, que no voldria canviar completament. Això era important quan es treballava, per exemple, amb un venedor.
Com a resultat, com més m’escolto a mi mateix, millor estic en contacte amb les meves necessitats, més fàcil em resulta comunicar-me amb la gent i trobar una interacció còmoda.
