2024 Autora: Harry Day | [email protected]. Última modificació: 2023-12-17 15:41
Per què és necessària l’espontaneïtat?
L’espontaneïtat, en la vida de cada persona, és tan important com la subestimem. Literalment, la paraula "espontaneïtat" es tradueix del llatí per "lliure albir". És ella la que ens permet sentir vitalitat, gaudir de totes les manifestacions de la vida, participar activament en el nostre propi destí i no només anar amb el flux en una direcció incomprensible.
Es tracta d’un recurs bàsic que es dóna a una persona des del naixement, però que s’utilitza cada vegada menys a mesura que creix. A la infància ens guia impulsos interns, però amb el pas del temps, el marc social, la moral, les regles i les lleis fan els seus propis ajustaments. Hi ha normes de comportament generalment acceptades, sota la influència de les quals molts perden la seva capacitat de ser espontànies. Davant dels impulsos interiors, ens atura la por de ser incompresos per la societat i rebutjats. L’ansietat existencial de la soledat ens obliga a escollir conductes més conformes recolzades per la societat. L’espontaneïtat també implica la divulgació del propi jo, sense màscares, jocs i pretensions, com a conseqüència del qual una persona es torna molt vulnerable en les seves manifestacions i motius, pot perdre la sensació de seguretat.
Què és l'espontaneïtat?
Quan penses qui és una "persona espontània", com es comporta, què li interessa i què fa, què és el primer que et ve al cap? Molt probablement, es tracta d’una mena d’imatge col·lectiva: una persona alegre, desenfadada, brillant, sociable, inconformista i interessant que estableix fàcilment contactes amb els altres, que no dubta a mostrar les seves pròpies emocions i a viure segons els seus interessos..
Però aquesta descripció no sempre coincideix amb la realitat. Sovint resulta que aquestes persones aparentment independents i espontànies es comporten segons un patró determinat, sent presoners de la seva pròpia imatge. Segons la psicologia analítica de Jung, la psique humana conté diversos components: arquetips interns. Aquests inclouen la persona i el jo. En resum, una persona és una cara pública d’una persona, una imatge que una persona presenta als altres, una màscara social. L’autonomia és el jo veritable, profund i real d’una persona, que uneix el conscient i l’inconscient i és una manifestació integral de la personalitat. És important entendre que l’espontaneïtat no té res a veure amb una persona, sinó que és producte de l’autosistema, perquè neix sota la influència d’impulsos interns, no condicionats socialment.
L’espontaneïtat no és escandalositat ni impulsivitat; té poc a veure amb la relaxació, infantilisme i immaduresa, demència i coratge. Aquesta és la capacitat (talent!) De ser tu mateix, en harmonia amb el món interior, per estar aquí i ara, només per ser. En l’espontaneïtat, ens obrim, som reals, existim en el moment, així és com ens podem trobar realment amb nosaltres mateixos i amb altres persones, ens omple de significats personals.
Com desenvolupar l’espontaneïtat?
Jacob Levi Moreno, el famós psicòleg i psiquiatre del segle passat, pare del psicodrama, va ser el primer a fer aquesta pregunta. Va veure l’espontaneïtat i la creativitat com els dos conceptes principals que defineixen la humanitat. Moreno va dir que l’espontaneïtat és energia, la supressió de la qual condueix a la neurosi i la manifestació incontrolada, a la psicosi. L’enfocament psicodramàtic té com a objectiu desenvolupar l’espontaneïtat i la seva correcta manifestació mitjançant la interpretació i la improvisació.
El desenvolupament de l’espontaneïtat és una tasca molt difícil. Aquesta frase conté una paradoxa, perquè "desenvolupar-se" pressuposa algun tipus d'influència externa, que entra en conflicte amb l'impuls intern de l'aparició de l'espontaneïtat. Però la psicologia Gestalt pot rescatar-ho, amb el seu principi principal "aquí i ara". Aprendre a estar en el moment és molt important per manifestar impulsos interns. Al cap i a la fi, només quan ens submergim en el present amb el cap, podem trobar-hi una resposta, comprendre les nostres veritables emocions i desitjos i actuar d'acord amb elles.
El control constant sobre nosaltres mateixos i el que passa al voltant, l’horari, la multitarea, els horaris i els plans realment ens faciliten la vida, però si hi afegiu una mica més d’espontaneïtat, pot resultar molt més interessant.
Recomanat:
Com Ajudar A Un ésser Estimat A Passar El Dolor
Cadascun de nosaltres s’ha enfrontat a la pèrdua o al dolor en un moment o altre. Així funciona la nostra vida. Però cada persona té el seu propi dol. Això pot ser el final d’una relació, la pèrdua d’alguna cosa important, la mort d’una persona important, la mort d’una mascota, el trasllat a una altra ciutat, la pèrdua d’un lloc de treball o estatus, una malaltia greu o la pèrdua d’un part del cos i molt més.
Sobre La Continuïtat De L’ésser, El Trauma I La Dissociació
Psicòleg, Sant Petersburg Què és la "continuïtat de l'ésser"? És quan es desperta i el món està al seu lloc, ni tan sols va pensar a desaparèixer ni canviar catastròficament. És llavors quan enceneu un cremador i no explotarà.
Ésser O No ésser? Sobre La Presa De Decisions
Tota la nostra vida tracta de prendre decisions. Despertar-se ara o estirar-se durant cinc minuts més? Utilitzeu aquest vestit o és millor anar amb texans? Conduir a la feina o caminar? O potser no aneu enlloc? I així successivament … De fet, prendre una decisió no és res més que la capacitat de triar entre totes les alternatives disponibles.
L’ésser Humà Necessita L’ésser Humà. Per A Què Serveix Ajuda Psicològica?
Cadascun de nosaltres necessita ajuda i suport en una etapa determinada de la vida. En el nostre camí, l’estrès, la pèrdua i la pèrdua, els problemes de salut i les dificultats en les relacions amb els éssers estimats són inevitables. Sovint ens trobem davant de situacions problemàtiques, la sortida de les quals no és evident per a nosaltres.
L’ésser Humà Necessita L’ésser Humà
La nostra subjectivitat (jo) és la llar interior en què estem destinats a viure les nostres vides. Si a l’etapa de la seva construcció tot ha anat bé, aleshores es forma un espai a l’interior en el qual estarem còmodes i segurs, un lloc on podem llençar-nos la roba i que t’acceptarà tal com ets, on sempre ets teu.
