2024 Autora: Harry Day | [email protected]. Última modificació: 2023-12-17 15:41
De vegades reaccionem massa emocionalment davant d’esdeveniments senzills, alçem la veu i després ens penedim. El cas és que una situació que des de fora pot semblar trivial s’assembla a un trauma infantil. Les emocions del passat surten a la gent a l’atzar. És difícil per a altres persones amb aquesta persona. De fet, aquesta reacció és la reacció del nen davant l’absència de pares. Conclou que ningú ho necessita. Els pares no depenen d’ell, cosa que vol dir que no té cap valor. El món és un lloc perillós. Podeu alliberar la ira contra aquells que no respondran o no podran respondre. Quan un nen creix, a tot arreu veu la confirmació de la seva pròpia inutilitat. I alçar la veu és un crit sobre el dolor interior, sobre les necessitats insatisfetes. Exemple pràctic. Es va obtenir el permís del client per publicar un fragment de la sessió de teràpia. El nom s'ha canviat. Alexey és el propietari i gerent d’una gran empresa comercial. És una persona "gran". Tant físicament com per estat. - No m'agrada que aixequi la veu massa sovint. Crido als meus subordinats, a la meva dona, als fills. M’agradaria canviar aquest model destructiu.
- Què voleu transmetre als que us envolten amb el vostre crit?
"Em sembla que no m'escolten, així que estic cridant. Vull que em facin escoltar. - Escolteu només els que criden? - Intel·lectualment, entenc que cridar és una mala manera de cridar l’atenció. Conec molta gent que respecto que parla tranquil·la i tranquil·la. I els que els envolten escolten la seva opinió. I m'agradaria mantenir la calma en qualsevol cas. - Digueu: "Em permeto estar tranquil en totes les circumstàncies". Alexey repeteix la frase suggerida. - Com se sent el teu cos? Hi ha alguna molèstia? - Sí, al pit. - Imagineu quina imatge apareix quan pareu atenció al malestar del pit? - Per alguna raó, un bebè. Un noi que només té dos o tres mesos. - Imagineu-ho fora del vostre cos. Com se sent? - Crida, fins i tot es va enrojolar pel clic.
- Quin és el seu nom? - Per alguna raó ve: "Leshka". Llavors sóc jo o què? - Ets tu? - De fet, m'agrada molt a les fotografies de la infància. - Què vol Leshka? - Que se’m noti perquè la meva mare pugés. Alguna cosa li passa. Potser amb gana, mal de panxa o alguna cosa més relacionada amb les necessitats del nadó. - Els nadons no tenen cap altra manera de transmetre als que els envolten, en primer lloc, a les seves mares, la informació que ell té alguna cosa "erroni". Té gana, mullat, alguna cosa li fa mal. En general, sent malestar físic. - Què passa quan crido als meus subordinats, em comporto com un bebè que explica als altres el meu malestar? Aquesta és la realització! No vull ser un bebè. - Digues a la petita Lesha que és un bon noi. Ara no necessita parlar al món de les seves molèsties amb tanta força, ja que ets un adult sempre amb ell. Ets una sola persona. I satisfà totes les seves necessitats. Què vol el bebè ara? - Vol llibertat per al seu cos. Ja ho estic desfent. Agita feliçment els braços i les cames. El prenc en braços. - Digues al noi que ho acceptes. - Sí, només està content. - Porteu-lo al cos. - Torna a la zona del pit. On era abans. Ara només són diferents les sensacions. Ara estic càlid i còmode. Sensació de plenitud.
- Imagineu la persona amb qui vau aixecar la veu per última vegada. - Sí, ho vaig fer. Aquest és el meu adjunt. - Què vols d’ell? Digueu-ho tot mantenint la calma. - Els seus ulls fins i tot s’eixamplen de sorpresa, estic acostumat al fet que sempre estic cridant.
- Com et sents? - Excel · lent. Es tracta d’una metàfora molt poderosa: entendre que quan crido és com el comportament d’un nadó. Aquest comportament és incompatible amb el meu estat. Aprendré a comportar-me com una persona adulta i respectada. - El més important, no oblideu les necessitats dels vostres fills. Quan el vostre fill interior estigui convençut que és bo, necessari, valuós, ja no tindreu la necessitat de confirmar la vostra importància alçant la veu. Per no llançar el dolor de la infància a aquells que no hi tenen res a veure, cal notar i viure aquest dolor, per convertir-se en un mateix aquell pare solidari que tant faltava a la infància.
Recomanat:
Escenari De Vida "Si Us Plau Els Altres": Estàs En El Negre Quan Agrades Als Altres
Psicòleg, supervisor, analista de guions TA Com es forma l’escenari de vida del Rescat o “Fer alegria als altres”. O el comportament del conductor: "ets bo quan agrades als altres, et preocupes pels altres". Estic de negre quan sóc útil per a altres o el guió de Ventafocs és un cas de la pràctica.
"Fragments De Violència" O "Per Què Estic Cridant Als Meus Fills?!"
Per què una dona que estima els seus fills, els cuida i els protegeix de totes les maneres possibles, es converteix de sobte en un monstre enfadat i fa alguna cosa, després del qual experimenta un terrible sentiment de culpa? D’on provenen aquests fragments de violència en nosaltres?
Estic Esquinçat. Estic A La Vora Del Divorci
Estic esquinçat. Estic a la vora del divorci. (Fragment de consulta real) "D'una banda, no hi ha cap relació amb el meu marit, però hi ha un fill de vuit anys. Estima i contacta amb el seu pare. Tinc una sensació de solitud, insatisfacció, inseguretat.
Per Què No Cuidar De Mi? Per Què Els Homes Es Preocupen Per Altres Dones, Però No Per Mi?
Les queixes per manca d’atenció són més típiques de les dones, mentre que els homes en poden parlar amb un cert sentit de la dignitat (“La dona no es preocupa per mi així … I per què?”). Tanmateix, en qualsevol cas, una persona comença a fer-se una pregunta dolorosa:
Estic Jugant O Amb Qui Estic Jugant? (part 1)
Us heu preguntat mai amb quina freqüència juguem a jocs psicològics? I per què ho fem? Els jocs psicològics succeeixen automàticament, ens permeten evitar les dificultats que tenim per construir relacions íntimes veritables. D’una banda, ens faciliten la vida i actuem de forma “automàtica” i, de l’altra, substitueixen la vida real, els sentiments reals i la proximitat real.
