2024 Autora: Harry Day | [email protected]. Última modificació: 2023-12-17 15:41
Les etapes del desenvolupament de les relacions en parella s’assemblen a la maduració de les capes de tot un organisme sa, en què, si es trenca el centre, les capes posteriors són fines, poc fiables i s’esvaeixen, sense conèixer tot l’encant de l’existència.
En parella i parella, l’equilibri, l’harmonia i la capacitat de redistribuir bastant els recursos, és a dir, la força i les oportunitats, són molt importants.
El notori vampirisme, il·luminació gastronòmica o abús apareix en una relació només si una parella té grans dèficits (en el poder, en demostració, en el desig de fusionar-se emocionalment, en la necessitat de mantenir les seves pròpies addiccions) i l’altra parella en aquest moment té la mateixa necessitat d’estalviar constantment, de patir sentiments de culpa, de gaudir de sentiments de ressentiment o culpabilitat, d’experimentar vergonya patològica existencial.
Aquesta parella pot existir durant dècades, en estats destructius, però estant segur que això és normal i correcte. Després d'una certa convicció que "és així amb tothom" i que aquesta és "la meva creu".
De vegades, la por a la incertesa en el futur és tan forta que els intents de canviar el present sorgeixen quan el punt d'ebullició d'ambdós és al màxim.
Les etapes de transformació del sistema familiar són tan graduals com l'acumulació d'aquestes destruccions. No podeu destruir totes les capes de manera immediata i instantània. Això pot ser un trauma encara més profund que una condició dolorosa real.
Qualsevol canvi brusc i fatal serà la sortida, però no la solució.
Probablement el més correcte seria allunyar-se de la cerca de formes de comunicació harmoniosa i començar a treballar en un mateix, en construir armonia dins d’un mateix. En aquests moments, les històries i les neoplàsies de l’arsenal personal es poden transferir al paper en forma de diaris d’emocions, notes de teràpia, gràfics d’estats i pràctiques d’establiment d’objectius.
Treballar amb una parella es converteix en un treball paral·lel de socis amb dos especialistes. Aquest període és important per a una anàlisi profunda de les raons personals per arribar al problema. Trobar recursos interns i treballar a través de vells traumes que van causar el conflicte.
L’alegria i la felicitat mai no es troben en un plat de plata. Són veritables i brillants només quan el camí cap a ells és un treball interior, tot i que no és el més agradable.
Recomanat:
Intel·lecte Emocional. Xiuxiueig De La Raó O La Veu Del Cor ..?
Probablement, de vegades ens preguntàvem què permet a algunes persones trobar les paraules, entonacions adequades i presentar arguments correctament en situacions controvertides, mentre que altres persones, potser no menys educades, es perden, es confonen i no aconsegueixen l’objectiu.
NENS DE MARES SENSE COR
L’amor de la mare és una afirmació incondicional de la vida i les necessitats del nen. L'amor d'una mare és tan "contagiós" com el disgust d'una mare. Es parla d’una dona que és incapaç de mostrar amor pels seus propis fills com una mare sense cor.
Quan Et Fa Mal El Cor: Compte! Dolor Mental
El dolor mental és un dels fenòmens mentals més importants, més greus i més subtils. És com si ho fos i com si no, perquè físicament res no us fa mal! És insuportable i s’associa a molts sentiments sovint conflictius. Aquest tipus de dolor condueix al sofriment com a resultat de la pèrdua del sentit de la vida (significat existencial), sentiments de solitud, aïllament, moribundia, pena de pèrdua:
Una Ruptura. La Mort Pel Cor Trencat
Una ruptura. La mort pel cor trencat És possible morir de trencar una relació? Sí. Si alguna vegada heu tingut un desamor figuratiu, ja sabeu fins a quin punt pot ser increïblement dolorós. Tant si sou adolescents com adults, trencar una relació sentimental pot ser una de les pitjors pèrdues que experimentareu.
I Tu M’estimes, No Estimes Els Meus Cervells
En què es diferencien les relacions saludables de les mals? Saludable, comprensible, planificat, previsible, fiable, preocupant, respectant els límits de la parella i avançant cap a la intimitat espiritual … Són senzills. Però, per construir-los, calen temps, maduresa psicològica, la necessitat conscient de dues parelles en una relació normal i la capacitat d’estimar.
