2024 Autora: Harry Day | [email protected]. Última modificació: 2023-12-17 15:41
Ara moltes dones perden fe en elles mateixes. Especialment si una dona ha passat per algun tipus de judici greu, per exemple, per una malaltia. I aquesta prova li va canviar la vida, dividida en abans i després. Van aparèixer pors que abans no hi eren. Que la malaltia podria repetir-se. Que alguna cosa em passa un cop em vaig emmalaltir. Que no hi haurà res de bo en el futur. Una dona comença a dubtar de moltes de les seves decisions. Sent dubtes sobre si mateix i lamenta coses que no s’han fet realitat o no.
Motiu 1. Temor que tot fos en va
Abans de la malaltia, una dona podia tenir una carrera professional o tenir bones perspectives. Va tenir un moviment a la societat, que es va reduir quan es va produir la malaltia. Si el tractament prengués diversos anys de vida, aleshores algunes habilitats o coneixements en el nostre món trepidant ja podrien quedar obsolets. Hi ha la sensació que l’experiència professional sembla haver desaparegut.
Raó 2. Dubte de si mateix
Una dona no està segura dels seus sentiments i desitjos, dels seus pensaments i decisions. Qualsevol persona, ja sigui un amic o un familiar o simplement un conegut, pot convèncer-la fàcilment o inculcar-li ansietat per la seva elecció o desig, cosa que encara fa que la dona tingui por en la por
Motiu 3. Por a tenir la teva pròpia opinió
Hi pot haver molts racionals en els consells d'altres persones. Si no perjudiquen, sinó que ajuden, motiven, animen. Però si l'opinió d'una altra persona impedeix a una dona d'alguns dels seus desitjos o plans. Sembla que perd energia per al següent pas i ja no pot prendre una decisió sense l’aprovació de l’exterior.
Motiu 4. Temor que no passi res de bo
La malaltia soscava la confiança en un mateix. Crec que puc, ho puc suportar. Tornaré a aprendre. Tornaré a començar. Aniré a una nova professió. Un diagnòstic difícil i un tractament a llarg termini no només canvien la imatge del món, sinó també la idea de si mateixa de la dona. Li costa creure que alguna cosa bona l’espera en el futur.
Raó 5. Temor a decebre’s de si mateix
Per no experimentar decepcions, una dona prefereix no provar res. Per exemple, fa temps que vol canviar de feina o de professió. I per a això, heu de publicar el vostre currículum. Aneu a les entrevistes on s’avaluen. Poder presentar-se a un nou líder. Per reconstruir relacions en un equip nou, que no se sap com acceptarà. Per tant, sempre hi ha arguments per tenir paciència i esperar, per seure un any o altre, i després …
Recomanat:
Manifestacions Externes De Sexualitat
Sí, als homes els encanta els ulls. En primer lloc, la seva atenció és atret per la manera de manifestar-se fora. Tingueu en compte, no necessàriament l’aspecte, la vostra manifestació. La vostra cura i neteja són importants, és important la harmonia de la vostra roba i pentinat.
Cites Tardanes. Hi Ha Amor Després En General, Decidiu Vosaltres Mateixos Després De Quants
Probablement, vivim massa temps per a un amor, –un dels meus clients va dir pensatiu–, de sobte t’adones que l’amor s’ha acabat i que vius molt i molt de temps i que esdevé tan insultant. O entens que l’amor va acabar a l’altra banda. S’ha acabat d’anar.
Depressió: Una Malaltia, Una Malaltia O Un Caprici?
La natura ens va crear de tal manera que tenim tot el necessari per adaptar-nos millor al món. Hi ha diversos sentiments bàsics que constitueixen el conjunt bàsic d’aquests esdeveniments que estan incrustats en el procés vital. La vida no és segura i tenim POR.
No Us Enganyeu Sobre Les Manifestacions D’una Persona
No us enganyeu sobre les manifestacions d’una persona L’home guardava una iguana a casa. Va mossegar el propietari i el va seguir inseparablement. Al mateix temps, semblava ansiosa. Els ulls estaven plens de culpa i remordiments. Però, de fet, quan es mossega, la iguana injecta una petita porció del verí i segueix la víctima en previsió d’un deliciós yum-yum.
Maternitat I Manifestacions Maníaco-depressives. La Història D’una Curació
T’explicaré el meu camí. Després del naixement del meu fill (fa 18 anys) em vaig sentir eufòric, és a dir, tenia l’altra cara de la moneda anomenada “depressió”. Més tard vaig saber que qualsevol afecció postpart és un fenomen psico-bio-social.
