2024 Autora: Harry Day | [email protected]. Última modificació: 2023-12-17 15:41
M'encanta el conte de fades "L'aneguet lleig", sovint li demano que llegeixi (revisi la vinyeta) als clients que vinguessin amb una sol·licitud per millorar la seva autoestima. Un conte de fades molt terapèutic i amable amb un missatge important. Per cert, quin és, segons la vostra opinió, el missatge d’aquest conte de fades? Quina és la idea principal que hi ha darrere? Especulem en els comentaris!
Mentrestant, us ofereixo llegir un altre conte de fades, que sovint també provoca una forta ressonància en persones amb dubtes sobre si mateixos, manca de confiança en les seves capacitats, en les seves capacitats, així com en aquells que no s’entenen a si mateixos, no entendre el seu propòsit.
Tan,
El conte del falcó perdut
No se sap com, però d'alguna manera un ou va caure del niu del falcó. Afortunadament, va ser prou fort per no trencar-se, va sobreviure quan va tocar terra. Un ou va rodar pel pendent i va rodar sobre un càlid prat on pasturaven cavalls. En aquest prat, el falcó va sortir d’un ou.
Va començar a mirar al seu voltant. Tot al voltant hi fa vent suau, càlid i suau, bon dia. I llavors el falcó es va preguntar: qui sóc? Quin és el meu nom? Què puc fer? On és el meu seient?
El falcó va anar cap als cavalls.
- Qui ets? -va preguntar el falcó.
- Som cavalls! els cavalls van respondre orgullosos.
- Com és això? Què són els cavalls?
- Però mireu com podem saltar ràpidament, al galop.
I els cavalls van galopar. I va ser molt bonic! Sokolik va mirar com flotaven les cues i les melenes de cavalls orgullosos, com la terra tremolava de les picades de peülles, com el cos del cavall llis i musculós brilla sota el sol, com precipiten més ràpid que el vent.
El falcó també va intentar córrer al galop, però on allà! Els cavalls van renegar sobre ell i van concloure:
- No, ja ho saps, no ets un cavall! No es pot córrer, farà un mal cavall!
El falcó es va molestar i va continuar. Em vaig trobar amb un estany on nedaven els crucians. El falcó va veure la rapidesa amb què nedaven a l’aigua, com agitaven les aletes, com tallaven la superfície de l’aigua.
Aquí està el falcó, va estendre les ales, en lloc d’aletes, va capbussar-se a l’aigua blava, va intentar nedar de la mateixa manera. Sí, on allà! Només la carpa amb prou feines va aixecar el seu ventre escamós de riure:
- No, amic meu! Cap peix tu! Surt d'aquí!
El falcó estava encara més molest. Però què fer? Vaig continuar.
Vaig arribar al bosc. Els arbres són alts, els esquirols salten entre els arbres. Saltar destresment de branca en branca. Al falcó li va semblar molt bonic. Dai pensa que provaré el mateix!
Només ara les ales hi estaven en el seu camí, només ell es dispersaria per saltar de branca en branca, però es confonen, s’aferren a les branques, resulta molt incòmode. Els esquirols es van riure del falcó:
- Ah, m’he divertit! Sí, un esquirol fora de tu és com una ballarina d’un elefant! No sortirà de vosaltres un esquirol intel·ligent! No tens inclinacions, ni talent!
El falcó estava encara més molest. Va penjar completament el cap.
Allà on vagava el nostre falcó. Qui no ho ha vist! Una vegada i una altra el falcó va sentir la seva estupidesa i irregularitat, incomoditat, incomoditat.
I el falcó odiava les seves ales amples, cosa que li impedia saltar sobre els arbres, com esquirols i micos. I el falcó odiava el seu fort bec, que no podia deixar anar aigua i rentar-se com feien els elefants. I el falcó odiava les seves fortes cames enganxades, que no podien córrer tan ràpid com els cavalls. I odiava les seves plomes, cosa que li impedia nedar a l’aigua tan ràpidament com els peixos.
I un cop el falcó es va trobar amb dos falcons. Estaven encantats de veure’l, el van cridar per volar junts, cap a terres llunyanes, admirar els camps des d’una alçada, calar les ales sota el sol, tallar l’aire, caçar, agafar preses amb les seves fortes potes, ofegar-la amb un fort bec. Pugeu fins al blau del cel.
- No, germans! On he d'anar? Les meves ales no em deixen saltar a les branques, però tu m’ofereixes volar! Les meves cames no poden córrer tan de pressa com ho fan els cavalls orgullosos, i esteu parlant de caça! Les meves plomes no em deixen flotar, però dius que m’ajudaran a volar! No serveixo per a res! No hi ha lloc per a mi en aquesta terra, no hi ha lloc per a mi al mar, no hi haurà lloc al cel!
Els falcons es van mirar i van continuar volant. I el falcó es va deixar viure amb la idea que no tenia cap propòsit. Tothom ho té, però ell no. Algú neda, algú està cavant la terra, algú corre, algú salta, algú vola. Qualsevol, però no ell.
Pel que sembla, el destí és …
_
Normalment el conte de fades acaba amb un final feliç. Però a la vida no és necessari. Perquè quants falcons persisteixen a cavar com a talps? Quants d’ells aprenen a córrer com els cavalls? Quants aprenen a saltar arbres com esquirols? Alguns falcons fins i tot aconsegueixen participar en competicions de córrer, nedar, cavar forats …
I quants falcons han baixat les ales en vanos intents de trobar el seu lloc, de trobar-se?
I tu? Us reconeixíeu al nostre falcó?
Recomanat:
El Foc Perdut De La Ira és Un Camí Directe Cap A La Malaltia
El foc perdut de la ira és un camí directe cap a la malaltia. Com a psicòleg, puc dir que la ira es produeix en una persona només en dos casos: - si no es compleixen les seves veritables necessitats; - quan infringeixen els seus límits:
Buscant Per Tu Mateix. Al Retorn Del Valor Intrínsec Perdut
La idea del valor intrínsec d’una persona no és nova i avui en dia és lògic i estès que tota persona sigui una persona, amb la seva pròpia singularitat i originalitat. Però anem a la vida i al que està passant a la ment de la gent moderna. El progrés tecnològic, la informatització de la societat, l’alt ritme de vida afecten significativament la vida d’una persona moderna.
Dolor Del Jo Perdut. Histèria: Causes, Comprensió I Enfocament Existencial
6 d’octubre, en el marc del 14è Seminari psicològic que porta el nom del professor arxipreste Vasili Zenkovski sota la direcció de B.S. Germans, la Universitat Ortodoxa Russa va acollir una altra conferència del famós psicoterapeuta austríac Alfried Langle.
Relació Simbiòtica O Jo Perdut
Les relacions actuals amb les persones són una reproducció de les nostres relacions amb membres de la família parental o el resultat de la seva absència. A la vida, molt ve de la família. Neix una sensació de seguretat, la capacitat de confiar en les persones, la tranquil·
A La Recerca Del Jo Perdut
La pressa és semblant a l’avarícia, només aquí l’avarícia es desenvolupa no en l’aspecte material, sinó en l’aspecte temporal: "És una llàstima que no hi hagi prou temps per empassar-se encara més informació, no tindré temps de refer un munt de coses, obtenir un munt de plaers … "
