Influència De Les Emocions I La Música En La Capacitat De Cognició I Control

Taula de continguts:

Vídeo: Influència De Les Emocions I La Música En La Capacitat De Cognició I Control

Vídeo: Influència De Les Emocions I La Música En La Capacitat De Cognició I Control
Vídeo: Les emocions a través de la música 2024, Maig
Influència De Les Emocions I La Música En La Capacitat De Cognició I Control
Influència De Les Emocions I La Música En La Capacitat De Cognició I Control
Anonim

Com afecten les emocions la compostura i l’enfocament d’una persona?

Com afecta l '"estat d'ànim" de la música que escolteu (trista, neutral, feliç) a l'atenció d'una persona?

Investigacions prèvies demostren que l’estat d’ànim positiu amplia l’esfera de l’atenció visual, que es pot manifestar en forma d’augment de la distracció. Els estudis de neuroimatge mostren que els processos afectius i cognitius estan estretament integrats al cervell. La psicologia experimental fa temps que reconeix que els estats afectius poden influir en diversos processos cognitius. Per exemple, estudis conductuals i neurofisiològics han demostrat que el control executiu de l’atenció –un exemple emblemàtic de cognició d’ordre superior– depèn de l’emoció.

Una anàlisi teòrica eficaç dels efectes de les emocions sobre la cognició argumenta que un estat afectiu negatiu indica una situació problemàtica que requereix una atenció detallada, centrada i focalitzada, mentre que un estat afectiu positiu indica que no hi ha cap problema al medi i, en conseqüència, una disminució de la necessitat d’atenció i esforços molt concentrats. Altres autors argumenten que el control cognitiu en si mateix és inherentment un procés emocional. És a dir, s’ha proposat que situacions que requereixen control cognitiu sempre provoquen un estat emocional negatiu.

Si un estat d'ànim positiu amplia el focus, a primera vista pot semblar que un estat d'ànim trist hauria d'estimular una atenció molt propera. No obstant això, si bé alguns estudis recolzen aquesta noció, altres suggereixen que l'estat d'ànim trist té poc o cap efecte sobre el control cognitiu o té efectes similars a l'estat d'ànim feliç. Concretament, alguns estudis demostren que, com els estats d’ànim feliços, la tristesa també indueix un canvi d’atenció més flexible a l’experiment de parpelleig d’atenció, així com una major distracció. Aquests resultats són coherents amb el suggeriment que tots els estats emocionals no neutres indueixen càrrega cognitiva i, per tant, drenen recursos per controlar l'atenció.

Experimenta amb música

Un experiment musical recent (la primera vegada que es va fer) va involucrar 57 voluntaris amb audició normal i sense antecedents de trastorns neurològics. Els subjectes es van assignar aleatòriament a grups d’ànim musical: trist, neutral o feliç. Durant l'experiment, els elèctrodes EEG es van connectar als subjectes. Cadascun dels 3 grups escoltava la seva pròpia música. El voluntari va haver de valorar primer l’estat d’ànim (trist, neutral, feliç) de la música en una escala de 7 punts, i després van començar a provar-lo amb sons (notes) separats per a la reconeixement de l’instrument. Ambdues simultàniament en ambdues orelles, de manera alterna, i per separat en cada orella el seu propi so.

L’experiment va demostrar que la música feliç evoca emocions positives. Al mateix temps, amplia l’abast de l’atenció selectiva auditiva. Aquells. el focus d’escoltar música positiva es dissipa en les primeres etapes de l’escolta. A més, els resultats ressalten el poder emocional de la música i l’estreta interacció entre l’afecte i la cognició.

Per als amants de la música

Música que s’oferia escoltant els temes. La durada de l’escolta es va limitar als primers 3 minuts de la composició.

Discovery of the Camp (banda sonora de la banda dels germans)

  • Introducció de La Mer de Claude Debussy
  • Midsommarvaka d'Hugo Alfven

Heu escoltat? Sentiu l’estat d’ànim de la música?

Adaptació de: L'humor positiu induït per la música amplia l'abast de l'atenció auditiva Vesa Putkinen Tommi Makkonen Tuomas Eerola

Neurociències cognitives i afectives socials, volum 12, número 7, 1 de juliol de 2017, pàgines 1159-1168, Publicat: 27 d'abril de 2017

Recomanat: