2024 Autora: Harry Day | [email protected]. Última modificació: 2023-12-17 15:41
Molts de nosaltres volem ser bons, mantenir la nostra vida tolerable i no exigir-ne massa. No volem embolicar-nos amb coses desconegudes i desenvolupar potencial. Intencions bastant raonables. I l’autor d’aquestes línies està lluny de les idees increïblement de moda que requereixen un desenvolupament sense fi, plantant un públic inspirat en tota mena de projectes de desenvolupament. Però l’autor d’aquestes línies, a partir de la seva pròpia experiència i de l’experiència de les persones amb qui treballa cada dia, pot dir que, com més enllà, més vida es fa esgotadora i avorrida.
De fet, molts de nosaltres vivim a la presó, però no en tenim ni idea. Molts de nosaltres vivim a la presó perquè volem ser bons. Prenem les accions necessàries que sovint entren en conflicte amb les nostres necessitats i capacitats. Les accions necessàries estan dictades per diàlegs interns, ja que "ells" avaluaran aquesta o aquella acció. "Ells" són mare, pare, cap, companys. Seguiríem vivint en barraques si no hi hagués gent que arrisqués i fes grans descobriments, es dirigís cap a allò desconegut i, òbviament, perillós.
Molt sovint no ens adonem que la nostra manca de coneixement, comprensió i imaginació ens construeix alts murs, darrere dels quals no podem veure noves oportunitats. Aquestes parets són tan sòlides com ho són els nostres pensaments. Les parets interiors ens fan insuperables les parets exteriors. Els nostres carcellers interns encarnen allò que abans pensàvem com a amenaces. Els carcellers són les nostres pròpies fantasies, sovint nascudes del que ens han explicat i continuen dient.
A molts de nosaltres a la infància ens va espantar el fet que, si ens permetem més del que està permès, segur que ens passarà alguna cosa tràgica. Portem aquestes amenaces al nostre present, sense ni tan sols saber que podem intentar mirar-les de manera crítica. Intentem escapar d’aquesta presó. És molt difícil estar-hi. Sovint, aquests intents impliquen suplicar, amenaçar o convèncer altres persones, intentant que l’altra persona faci alguna cosa per nosaltres. Tindria sentit que els carcellers estiguessin fora.
La psicoteràpia sol tenir en compte que la persona reconeix que els carcellers més cruels són dins de la mateixa persona. Si es pot fer això, s’inicia l’estudi de pensaments, sentiments, pinces corporals, que representen la presència visiblement tangible dels carcellers. Cadascun de nosaltres té creences que resultaran ridícules si només s’hi fixen. Però sovint ni tan sols intentem mirar-los atentament i dubtar de la seva veritat. Si comenceu a estudiar els vostres pensaments, al cap d’un temps podreu detectar la presència d’aquests pensaments i desafiar-los.
Després d’haver abandonat les velles creences, una persona es troba en una posició molt difícil i aterridora per a ell. Es troba en un territori desconegut sense mapa ni brúixola. No es pot dibuixar un mapa nou quedant-se en un lloc. Per tant, algunes de les persones, atrapades per la por, es precipiten cap al vell habitable i familiar. Altres, agafant coratge, dibuixen un mapa mentre viatgen. Com tothom que va anar a territoris verges, sovint han de tornar, confondre’s i buscar una nova carretera. Un lloc determinat pot semblar molt atractiu fins que no us hi trobeu. Un cop al lloc, una persona descobreix que no compleix les seves expectatives i, de nou, ha de començar a buscar una nova direcció. En altres casos, sense experimentar cap delícia especial des del lloc que s’obre als ulls, posteriorment hi podreu trobar oportunitats que ni tan sols somiaveu.
No hi haurà rutes segures i cap de nosaltres no les pot traçar amb antelació al mapa. Només després de passar aquest camí, descobrirem on hem estat i de què érem capaços. Molts de nosaltres perdem batalles externes perquè tota la nostra energia la gastem en batalles interiors. Si ens arrisquem a dubtar de la nostra forma de vida habitual, significa que hem fet un gran pas endavant. A més, serà difícil i sempre estarem temptats per l'oportunitat de tornar al vell. Però ara podem utilitzar l’energia per a noves oportunitats, per a nous experiments i investigacions, i no per defensar vells mètodes de supervivència.
Molta gent viu a la presó i no n’és conscient. Se senten deprimits i deprimits, esperen aquella meravellosa hora en què tot canviarà de sobte miraculosament, però aquesta hora no arriba. Ells mateixos es van condemnar a romandre a la presó i es van privar de llibertat.
Recomanat:
INFANT DE LESIÓ INTERNA (LESIÓ A LA TRAP)
NEN LESIONAT INTERIOR (TRampa DE LESIONS) On no hi ha infància tampoc no hi ha maduresa. Françoise Dolto. Creix en realment família sana - vet aquí la veritable sort. Robin Skinner En psicoteràpia i en la vida, sovint es pot trobar amb la "
Discòrdia Interna I Auto-supressió Habitual
Des del naixement, una persona està integrada en la família dels pares. Els requisits, les expectatives, les prohibicions i les receptes van dirigits a ell. Primer: dels pares. Més tard, dels professors de l’escola. El nen està adaptat a l’entorn.
Per Què S’escullen Els Cònjuges? Identificació Interna De La Família
Potser aquest és un dels articles més útils que puc escriure per als meus lectors … Per tant, quan una parella acudeix a una consulta per primera vegada, el terapeuta familiar sempre ha d’aclarir si la identificació de la família (tant externa com interna) és completa.
Autosuficiència Interna, Seguretat Financera = Llibertat I Felicitat D’una Dona
Cada vegada més, a la meva pràctica, em trobo amb històries de dones a les quals ara és difícil créixer. Fins i tot si una dona té 40 anys, dins d’ella encara hi ha aquella nena interior que encara busca i enyora una persona que cobreixi totes les seves necessitats.
Sabatilla Com A Símbol De La Comunicació Interna
Un conte antic. La primera versió de la Ventafocs es va trobar entre els antics egipcis. En aquest conte, una bella prostituta es banya al riu, una àguila li roba la sabata i la porta al faraó. El faraó queda sorprès de la petita mida de la cama i decideix trobar una mestressa.
