2024 Autora: Harry Day | [email protected]. Última modificació: 2023-12-17 15:41
"Mindfulness" és un fenomen relativament nou i interessant en la psicoteràpia cognitiu-conductual moderna.
En les darreres dècades, la literatura estrangera ha observat un augment constant del nombre d'obres dedicades al desenvolupament científic del concepte de consciència o atenció psicològica [4, 18].
Les tècniques de consciència en pràctiques de meditació existeixen des de fa segles com a part de les tradicions espirituals budistes i d’altres orientals. L'estudi del fenomen de l'atenció plena en el context de la investigació científica en psicologia clínica i psicoteràpia es va iniciar als anys vuitanta (Kabat Zinn, 1990) [4, 18].
El concepte de "mindfulness" es va originar en la filosofia del budisme zen. Implica una orientació destacada cap al moment present. El Zen ensenya que cada moment és complet i perfecte i que l’acceptació, la humilitat i l’apreciació del que és, haurien de ser el centre de la teràpia, en lloc d’un desig de canvi (Hayes et al., 2004). En el seu sentit original, aquest concepte no es refereix als estats mentals, però, com va assenyalar Allen, alguns aspectes del mindfulness impliquen susceptibilitat als processos psicològics. L’element central de la consciència és el reconeixement que els pensaments són només pensaments, no “tu” o “realitat” (Fonagy, Bateman, 2006) [1, 20]. Dominar les habilitats de viure conscientment permet veure el món de manera més àmplia, obre l’oportunitat d’aprendre a fer front amb competència a la informació i les tensions negatives, que són de gran importància en el món en desenvolupament dinàmic modern.
Parlem de l’actitud davant el pensament com un mer pensament i no com un reflex ontològic de la realitat. Aquesta actitud pressuposa una major eficiència per fer front a experiències negatives, és a dir, la facilitat per actualitzar aspectes alternatius de l’experiència, abstenir-se de la conceptualització negativa d’esdeveniments neutres, l’amplitud del rang i l’adaptabilitat de les respostes a estímuls negatius [4, 19].
Si es té en compte el terme "mindfulness" (consciència), val la pena assenyalar que al Diccionari explicatiu anglès de Webster ("Webster") el terme "mindfulness" es defineix com:
1. qualitat o estat de l'atenció;
2. la pràctica de mantenir un estat imparcial de consciència elevada o completa dels vostres pensaments, emocions o experiències d'un moment a un altre;
3. estat de consciència [5].
En psicologia, és habitual parlar de consciència com un tret que caracteritza l’estil cognitiu-personal d’un individu. El tema de la investigació en aquest cas és la funció de la consciència en l’organització de la vida interior d’una persona (Didonna, 2009) [4, 20].
La capacitat per adonar-se de la subjectivitat del quadre intern de la realitat es considera, per tant, com un mitjà eficaç per fer front a diverses formes d’estrès psicològic: ansietat, pors, irritació, ira, rumia [4, 20].
W. Kuyken amb ed. suggereixen que les habilitats d’atenció plena i d’acceptació sense judici de l’experiència nivelen la relació entre emocions negatives i patrons de pensament específics [4, 23].
Val a dir que el fenomen del mindfulness és un component central de diversos enfocaments psicoterapèutics: el programa de reducció de l’estrès basat en el mindfulness (MBSR) o la reducció i meditació de l’estrès basat en el mindfulness (Kabat Zinn, 1990), la teràpia cognitiva basada en el mindfulness (MBCT) o Mindfulness Teràpia cognitiva basada (Kuyken, Watkins, Holden et al., 2010; Teasdale, Segal, Williams et al., 2000), i objecte de nombrosos llibres d’autoajuda i autoajuda. A més de l’estudi científic de la consciència com a intervenció psicoterapèutica específica, aquest fenomen es discuteix activament en la literatura més popular com a camí cap al creixement espiritual, el plaer, la saviesa, etc. [4, 22].
El concepte de mindfulness ha trobat aplicacions importants en mètodes cognitiu-conductuals, que inclouen la teràpia conductual dialèctica (DPT, Linehan, 1987; Chiesa, Serretti, 2001) i una forma de teràpia cognitiu-conductual per a la depressió dirigida a reduir la probabilitat de recurrència de la depressió. (Teasdale et al., 2000). Mindfulness reflecteix l’actitud d’obertura, que també s’inclou en el concepte de mentalització (Fonagy, Bateman, 2006) [1, 20; 4].
El mindfulness es pot entrenar. Gràcies al desenvolupament d’habilitats per a la vida conscient i la percepció de la realitat circumdant, la qualitat de vida de les persones pot canviar significativament per millorar. És la percepció dels pensaments, com a pensaments simples, sense incentius a l’acció, la que permet evitar accions impulsives a la vida i també forma el desig de prendre decisions responsables en situacions de vida difícils.
Els conceptes moderns de mindfulness es descriuen a la literatura sobre teràpia conductual dialèctica (DBT) [3]. El DBT afirma que l’atenció plena és la capacitat de viure deliberadament el moment present amb tota l’atenció (deixar anar els hàbits que s’han convertit en automàtics o rutinaris per estar plenament presents i participar de la vostra vida); no condemnar o negar el moment present (adonar-se de les conseqüències, distingir entre útil i nociu, però deixar anar el desig d'avaluar el moment present, evitar-lo, suprimir-lo o bloquejar-lo); no estar lligat al passat ni al futur (prestar atenció a l’experiència de cada nou moment i no ignorar el present, aferrat al passat o al futur) [3]. Aquest enfocament reflecteix una filosofia de vida particular. Què és la pràctica de mindfulness? Dirigir conscientment l'atenció cap al moment present, sense jutjar aquest moment. La meditació és la pràctica del mindfulness i la creació d’habilitats de mindfulness durant un període de temps predeterminat (mentre està assegut, de peu o estirat). Quan meditem, ens concentrem, enfoquem la nostra atenció (per exemple, en sensacions al cos, respiració, emocions o pensaments) o ampliem la nostra atenció (abraçant tot allò que entra al nostre camp de consciència). Hi ha moltes formes de meditació que difereixen entre si (principalment segons si la nostra atenció està oberta o focalitzada i, si està centrada, en quin objecte). L’atenció plena també pot estar en moviment. També hi ha moltes oportunitats per practicar el mindfulness en el moviment, incorporant les habilitats de mindfulness a qualsevol exercici físic: ioga, qigong, caminar, arts marcials (tai-txi, aikido, karate), ball i molt més [3].
Mentre s’analitzen algunes de les tècniques de mindfulness, val la pena assenyalar exercicis efectius basats en la respiració mindfulness. Per exemple, l'exercici "comptar dins i fora": "Seu a terra de manera turca. També podeu seure sobre una cadira, agenollar-vos, estirar-vos a terra i caminar lentament. Inhalant aire, tingueu en compte la inhalació i anoteu lentament: "Inspiro, un". Mentre exhaleu, tingueu en compte l'exhalació i anoteu mentalment: "Exhale, una vegada". No oblideu començar a respirar des del ventre. Començant per la següent respiració, tingueu-ne compte i anoteu mentalment: "Inspiro, dos". Expirant lentament, tingueu en compte l'expiració i anoteu mentalment: "Expiro, dos". Aneu a deu i, a continuació, torneu a un. Quan estigueu distrets, torneu a la unitat [3, 311]. És un exercici versàtil i es pot utilitzar en diversos entorns. Ajuda a fer front a l’ansietat, les pors, el pànic i distreu els pensaments negatius. En el procés de realització de l’exercici presentat, l’atenció passa a la consciència de la pròpia respiració i al compte, que contribueix en última instància a l’estabilització de l’estat psicoemocional en general.
Nombrosos estudis a nivell de metaanàlisi han demostrat l'eficàcia de la teràpia basada en l'atenció plena en el tractament de diversos trastorns mentals [4, 19].
Literatura:
- Bateman E. W., Fonagi P. Tractament del trastorn límit de la personalitat basat en la mentalització: una guia pràctica. - M.: "Institut de Recerca Humanitària General", 2006. - 248 p.
- Lainen, M. Teràpia cognitiu-conductual per al trastorn límit de la personalitat / Marsha M. Lainen. - M.: "Williams", 2007. - dècades de 1040.
- Lainen, Marsha M. Guia de capacitació per al tractament del trastorn límit de la personalitat: Per. de l’anglès - M.: LLC "I. D. Williams ", 2016. - 336 pàg.
- Pugovkina O. D., Shilnikova Z. N. El concepte de mindfulness (consciència): un factor no específic de benestar psicològic // Psicologia estrangera moderna. –2014. –N º 2. - С.18-26.
- Diccionari i tesauro Merriam-Webster. [Recurs electrònic]. -Mode d'accés:
Recomanat:
El Símptoma Com A Fenomen De Psicoteràpia
Autor: Gennady Maleichuk L’idioma no s’utilitza en totes les comunicacions Joyce McDougall És més fàcil patir que decidir Bert Hellinger L'article tracta de la situació en què el client "porta" el seu símptoma al terapeuta com a problema.
Biaix Cognitiu I Què Fer-ne
“El cap d’alguna manera va arrufar les celles. Probablement, aviat seré acomiadat "," La meva xicota no truca. Sembla que està per amor”. Per alguna raó, expliquem les accions dels altres, sense saber què està passant. De fet, és possible que el cap o la nena hagin tingut un dia difícil o no se sentin bé.
Continuum Cognitiu: Una Tècnica Per Canviar Les Creences
Les persones deprimides, ansioses o enfadades tendeixen a reaccionar davant dels esdeveniments com si estiguessin en un desastre. Fins i tot les molèsties temporals els semblen insuportables. Creuen que no podran sobreviure al que va passar.
Model Cognitiu: Explicació Als Clients
Autor: Zaikovsky Pavel Psicòleg, terapeuta cognitiu-conductual Ciutat de Taixkent (Uzbekistan) El model cognitiu assumeix que no és la situació en si la que afecta les nostres emocions, reaccions corporals i comportament, sinó com percebem la situació.
Exercicis De Comportament Cognitiu
Els exercicis cognitiu-conductuals són psicoteràpies terapèutiques i profilàctiques que són mitjans congènits d’autoacció. L’objectiu final d’aquests exercicis és reduir o eliminar completament les conductes o molèsties destructives i inadequades.
