2024 Autora: Harry Day | [email protected]. Última modificació: 2023-12-17 15:41
Sovint confonem aquests conceptes, oi?:)
On podem parlar d’amor i on - ja sobre l’addicció a l’amor (o codependència)? Estimo? O sóc jo - dependent de la persona? Quina diferència hi ha i com es pot dir?
L’amor dóna.
L’addicció a l’amor: manlleva.
L’amor s’omple.
Addicció a l’amor: desguassos, desguassos.
L’amor evoca sentiments d’agraïment i d’agraïment.
L’addicció a l’amor exigeix, fa afirmacions.
Si un ésser estimat està absent, la sensació d’alegria i felicitat no marxa.
Sense un objecte de dependència, una persona experimenta patiment, anhel, amargor, set.
L’amor és quan desitges la felicitat del teu ésser estimat, independentment de si ell estarà amb tu o aquesta felicitat serà amb algú altre.
L’addicció a l’amor veu la felicitat d’una parella NOMÉS al costat.
L’amor és tranquil, savi.
L’addicció a l’amor és violenta, enfadada, apassionada.
L’amor és una manifestació d’alegria, interès.
L’addicció a l’amor provoca sentiments com gelosia, ressentiment, enveja.
L’amor deixa anar.
L’addicció a l’amor vol contenir, lliga.
L’amor deixa la llibertat.
L’addicció a l’amor és limitant.
L’amor fa que vulguis tenir cura d’una persona.
L’addicció a l’amor busca rebre atenció i atenció.
En l'amor, l'home adquireix cada vegada més el seu valor.
En l’addicció a l’amor, es perd l’autoestima.
L’amor conserva els límits de la personalitat.
En l’addicció a l’amor, una persona es dissol en una parella.
L’amor vol atorgar.
L’addicció a l’amor vol rebre.
L’amor no s’ofèn, l’amor perdona.
L’addicció a l’amor requereix compensació per expectatives injustificades, retribució, en casos extrems: venjança.
L’amor és el desig de veure feliç a una persona.
L’addicció a l’amor és la set de possessió.
Quan ens enamorem per primera vegada, ens sentim apassionats. Amb el pas del temps, l’enamorament es converteix en amor o en addicció a l’amor.
L’amor és rar! Per estimar, calen dos components: la plenitud de l’amor incondicional per un mateix i la consciència. Es creu que una persona aprèn amor a partir dels 30 anys de mitjana, perquè fins aquesta edat només l’omple ell mateix (primer dels seus pares, després de les seves parelles). Com menys una persona rebi l'amor durant la infància, més temps aprendrà a estimar (si ho desitja, és clar!).
M’agradaria dir que val la pena aprendre a estimar, perquè és una sensació feliç i omplerta. El primer pas d’aquest camí és veure com us sentiu ara. Això és amor? O és una addicció a l’amor?
Recomanat:
Vull Amor: Estic Fugint De L’amor
Tot el que fa una persona ho fa per ser estimat. Començant des de la primera infància. Per al desenvolupament natural, una persona ha de passar amb èxit dos processos importants: la fusió i la separació [1]. Després d’haver aparegut al món, una persona petita queda completament indefensa, és a dir, sense establir afecte amb la seva mare, no sobreviurà.
L’amor No és Dolor, Ni Per Què Estem Malalts De L’amor. I Com Ser Tractat
Els pares que viuen amb dolor a l’ànima només transmetran el dolor al seu fill. Però els nens ho percebran com a amor. I a partir d’aquest moment, el dolor i l’amor seran idèntics en ells. Els homes i dones adults d’aquests pares triaran parelles per si mateixes que els poden ferir, perquè en cas contrari no sentiran amor.
DEPENDÈNCIA: FORMACIÓ DE LA NEUROSI INFANTIL I EL SORT DE L'AMOR "ETERN" AL MÓN HUMÀ FINAL
Avui començo una conversa sobre les lleis de l'existència d'una parella en què depenen les dues parelles. Permeteu-me que us recordi el més important: a la “vida ordinària”, l’addicció és un comportament que es viu subjectivament com a forçat:
Tipus D’amor I La Seva Diferència: Passió, Enamorament, Addicció A L’amor, Amor Absolut I Madur
Amor … Una paraula coneguda des de la infantesa. Tothom entén que quan t’estimen és bo, però quan et priven d’amor és dolent. Només tothom ho entén a la seva manera. Sovint, aquesta paraula s’utilitza per referir-se a alguna cosa que resulta que no és del tot amor o que no és amor.
Quina Diferència Hi Ha Entre Amor, Afecte I Dependència?
Capacitat d’estimar - Aquesta és una habilitat que només és característica d’una psique molt desenvolupada. Si la vostra psique és profundament neuròtica o està a nivell d’organització límit, és probable que necessiteu molta atenció a vosaltres mateixos, la relació serà important exclusivament per a vosaltres i no per a la vostra parella.
