L’addicció Al Joc és Una Malaltia Equiparada A L’alcoholisme I L’addicció A Les Drogues

Taula de continguts:

Vídeo: L’addicció Al Joc és Una Malaltia Equiparada A L’alcoholisme I L’addicció A Les Drogues

Vídeo: L’addicció Al Joc és Una Malaltia Equiparada A L’alcoholisme I L’addicció A Les Drogues
Vídeo: Joves i les addiccions a les drogues 2024, Abril
L’addicció Al Joc és Una Malaltia Equiparada A L’alcoholisme I L’addicció A Les Drogues
L’addicció Al Joc és Una Malaltia Equiparada A L’alcoholisme I L’addicció A Les Drogues
Anonim

Avui en dia, l’addicció a diversos jocs d’atzar es considera una afició. Tot i això, a la Classificació internacional de malalties (CIM-10) de l’Organització Mundial de la Salut, l’afany patològic de joc s’inclou com a malaltia, juntament amb l’alcoholisme i les drogodependències. L’addicció al joc es refereix a les addiccions no químiques que comporten diversos trastorns emocionals i causen un estat depressiu. Les esferes socials de la vida es destrueixen, els éssers estimats pateixen. Sovint, la malaltia es complica amb l’ús d’alcohol i drogues.

L'addicció al joc o l'addicció al joc ("Jo jugo" + "passió, bogeria, atracció") es divideixen en dos tipus:

  • jocs en línia en què es requereixen certes inversions en efectiu per completar el següent nivell;
  • jocs d’atzar ("jugar per diners"): sorteigs, loteries, tots els jocs d’atzar, comerç en accions i mercats de divises.

Psicologia del joc

En molts aspectes, l’addicció al joc s’assembla a l’addicció a l’alcohol o a les drogues. La base de la seva aparició i desenvolupament rau en les arrels psicològiques. En la majoria dels casos, abans de l'entusiasme patològic pel joc, una persona desenvolupa un comportament addictiu. El jugador es protegeix de la crua realitat, creant el seu propi món il·lusionant.

El perill de l’addicció al joc rau en el desenvolupament progressiu i imperceptible. Per complicar les coses, els jocs són socialment acceptables i la majoria estan legalitzats. Per tant, l’addicte i els seus familiars no s’adonen de la gravetat de la seva situació.

La primera sessió del joc es desenvolupa gradualment en la següent. A poc a poc, una persona es deixa deixar endur i entra en el joc. Hi ha un sentiment de fe en l’èxit, que es confirma amb els guanys. La il·lusió és cada vegada més forta. Sobretot si el joc és per diners. A poc a poc, tots els guanys s’inverteixen en el joc i els diners perden el seu valor, convertint-se només en una unitat de joc. La sensació del temps es perd, el món que l’envolta passa a un segon pla. Fins i tot fora del joc, l’addicte recorda les victòries, analitza les pèrdues, desenvolupa mentalment plans i estratègies per a la següent etapa.

L’addicte al joc es caracteritza per una excitabilitat i una agressivitat excessives en perdre, un desig irresistible de recuperar-se. Comença a mentir, pren prestats diners. La vida es converteix en un cicle: jugar-perdre-prendre. Desapareix l'interès per la vida quotidiana, les emocions positives només es poden experimentar durant el joc. Els deutes augmenten dràsticament, les relacions familiars es destrueixen i sorgeixen problemes amb la llei. Com els addictes als productes químics, sorgeixen les ganes. Amb una llarga pausa entre jocs, apareix l’apatia, una mena de “retirada”.

En l'última etapa de la malaltia, desapareix tota esperança de guanyar, però el joc continua pel bé del joc. L’eufòria i l’emoció han desaparegut, l’addicte juga sense rumb, fins a l’esgotament. Es produeix depressió, apareixen pensaments suïcides. De vegades, aquesta addicció és fatal. Molt sovint els addictes al joc comencen a abusar de l'alcohol o de les drogues. El comportament addictiu s’agreuja i es desenvolupa la dependència química. L'addicte al joc posa en perill no només la seva vida, sinó tota la seva família, que pot ser sense llar a causa de nombrosos deutes.

Com es pot curar l’addicció al joc?

No s’utilitza tractament farmacològic contra l’addicció al joc. Els metges només els prescriuen medicaments quan és necessari curar les conseqüències de l’addicció: depressió, insomni, malalties psicosomàtiques, etc.

El programa de rehabilitació per a addictes al joc es basa en identificar les causes de la malaltia i trobar la millor manera de satisfer les necessitats frustrades. En el cas d'un simple aïllament del joc, l'addicció al joc es substituirà per una altra forma d'addicció: l'alcoholisme i l'addicció a les drogues. Per tant, el treball es basa en mètodes de tractament psicoterapèutics. S’utilitzen tècniques com la psicoanàlisi, la introspecció i la teràpia de grup. L’objectiu principal és submergir-se en la naturalesa de la patologia i trobar les arrels de l’addicció. Córrer de la realitat sorgeix de traumes psicològics, sentiments de solitud, baixa autoestima. L’addicció al joc és un símptoma d’una malaltia mental. El tractament del símptoma no elimina el dolor en si mateix, sinó que només l’agreuja. Un psicòleg i psicoterapeuta experimentat ajuda a trobar els orígens de la malaltia i noves oportunitats per viure en la realitat. La teràpia complexa està dirigida a restaurar els processos mentals i l’estat d’ànim.

És important que els familiars dels addictes al joc comprenguin totes les conseqüències de l’addicció al joc i recorrin a especialistes. L’addicció al joc és una malaltia que requereix un tractament oportú.

Psicòloga del Centre de Rehabilitació de Vershina-Bryansk

Zoya Aleksandrovna Belousova

Recomanat: