2024 Autora: Harry Day | [email protected]. Última modificació: 2023-12-17 15:41
- Bé, hola! No ho esperava?
- Perquè estàs aquí? Marxa!
- No ho recordes?
- Què no recordo?
- Ens vam sentir bé junts …
- No és cert, em vaig sentir malament …
- No és cert, et vas sentir bé, ens vam sentir bé …
- Ara és bo per a mi, però llavors era dolent. Vés-te’n!
- No puc. Ens estimàvem. I ara fas veure que no era …
- No tenia! Em vaig sentir malament. I ara és bo. Finalment em vaig desfer de tu. Bé?! Segueixes aquí?!
- No puc marxar …
- D'acord, llavors me'n vaig. Adéu! I no em toquis més!
- Hola de nou … Vau fugir tan ràpid … No vaig tenir temps de dir-vos-ho …
- Oh, ets tu de nou! Bé, quant podeu? Ja ho he fet tot per desfer-me de tu! Desapareixen !!!
“D’acord, aquesta vegada no hi ha salutació. No puc marxar mentre fugiu de mi. Mentre intentes tallar … llençar … oblidar … fingir que no importava … que era dolent … que no hi havia amor …
- Mmm …
- Bé? Què? Ara què?!
"Ara ho estàs fent bé, oi?"
- SÍ !!!
- Llavors, per què plores?
- Què?! Jo? Jo no … Jo no … … … …
- Finalment …
- … … Et trobo a faltar … Fa mal deixar-te anar … Fa por sense tu … Hi havia tantes coses … Era tan familiar … Era jo … Com podria haver estat llavors … Era amor … tal com podria haver estat llavors …
- Sí …
- Volia desfer-me d'allà on em sentia malament. Volia desfer-me de tu. Ja he fet el salt cap a on em sento bé. Per què em segueixes?
- De manera que no estigueu trencat a trossos, sinó que recuperareu la vostra integritat. El passat no es pot arrencar, llençar, desviar i oblidar. Es pot acceptar. Fins i tot si va ser molt dolent, no només hi ha coses dolentes, sinó també bones. És important mantenir el bé per tu mateix. Traieu conclusions del dolent. I si alguna cosa ja ha mort, és important enterrar i plorar, i no llençar-lo, apartant-se del dolor, perquè era quelcom significatiu.
- Però ja he passat al futur, on em sento bé. Per què està passant tot això?
- Has intentat saltar al futur sense acomiadar-te del passat. És com saltar endavant amb una goma elàstica lligada a la cama: us tornarà. Per mirar el futur amb un somriure, cal confiar amb calma en el passat.
El passat, tant si es tracta d’una mena de relació, d’alguna persona, d’alguns esdeveniments, d’algunes parts de nosaltres, del nostre estat o forma de viure, mereix un respecte. Fins i tot si va comportar un gran patiment. Dir "ja és això, ja no necessito això", allunyar-me i fugir no funciona. És important establir contacte amb el passat i deixar-lo anar gradualment, de manera significativa, tan aviat com estigueu preparats.
De vegades és necessari acomiadar-lo com a amic íntim. Al cap i a la fi, alguna cosa del passat formava part de nosaltres. I, per exemple, no es pot simplement arrencar la mà i llençar-la.
En la teràpia passa que el terapeuta té pressa i insta el client a prendre i passar d’un problema a un recurs. Sembla que hi ha de tot per això, i el client s’aferra a alguna cosa del passat, del seu patiment. Però ell, juntament amb el patiment, deixa anar alguna part de si mateix …
Succeeix que després d’una sessió aparentment positiva, una persona es posa malalta, empitjora o apareix “fugida” (alcohol, embotiment a Internet, etc.). Potser el treball ha comportat un gran canvi. Alguna part de tu mateix ha de ser alliberada, enterrada. I això provoca tristesa, com passa amb la pèrdua d’un ésser estimat. Una persona pot enredar-se en aquesta tristesa o fugir-ne. I aleshores és important viure aquesta tristesa, dur a terme algun tipus de ritual de comiat, deixar-se anar, deixar anar el jo que ja no està en el present.
Recomanat:
Com S’entén Que El Passat Ja és Realment El Passat?
Alguna vegada heu pensat que podeu escriure una novel·la basada en els fets que van passar a la vostra vida? Molt emocionant i emocionant, plena d’històries tràgiques i belles de vida i amor, amistat sincera o traïció desesperada. Porteu aquestes històries a la memòria i al cor, us fascina i encanteu els altres, toquen l’ànima fins i tot dels més sensibles i vulnerables, els éssers propers i estimats us preocupen per vosaltres i els intel·
Deixa'm Anar
El que escolliu és realment no és tan important. És en el propi acte tria i conté l'essència dels canvis … De tots els vicis humans el pitjor és la covardia … M. Bulgakov "El mestre i Margarita" Aquest article se centrarà en la situació de les relacions codependents en què un dels participants de la parella, el client, s’adona i experimenta al mateix temps la gravetat d’aquestes relacions i ganes de canviar-los per una banda, i incapacitat per
Deixa Anar El Negatiu I Omple. Trampes Del Nostre Cervell
Molt sovint escolto d’altres persones la frase "el deixo anar i em perdona" … I després d'una pausa, tots els epítets sobre com va resultar ser "tal i tal", com va fer mal, humiliar, ofès, traït, decebut … però … "El vaig deixar anar i va perdonar"
Estudiar. Agafa’m Fort, Deixa’m Anar
Una mare prou bona i una mare prou llunyana formen el tàndem perfecte per al feliç desenvolupament del nen. Un nen feliç és un adult feliç. Una mare prou bona sempre hi és, recorda de tu i sap el que necessites. Des del primer dia, ella, com el teu àngel de la guarda, et protegeix de qualsevol desgràcia d’aquest món, que després descobriràs per tu mateix a la teva manera.
El Passat: Un Cop Del Passat. Tota La Veritat Del Psicòleg Familiar Andrei Zberovsky
El passat: un cop del passat. Segons les enquestes (en països amb un tipus de cultura europeu), els homes, abans de crear un matrimoni als 30 anys, de mitjana, poden tenir fins a deu parelles sexuals i / o intentar crear relacions amoroses serioses.
