2024 Autora: Harry Day | [email protected]. Última modificació: 2023-12-17 15:41
Autor: Suprun Stanislav
"Dos anys després, cosa que semblava convèncer-lo d’infinits inadequació pròpia, la gerra es va girar cap a la vella: - Em fa vergonya del meu crack, del qual fins a casa vostra l’aigua sempre corre. La vella va riure. - Us heu fixat que les flors creixen al costat del camí, però no al costat de l’altra gerra? Al vostre costat del camí, vaig sembrar llavors de flors perquè sabia de la vostra falta. Així que els regueu cada dia quan anem a casa. Durant dos anys vaig poder admirar aquestes meravelloses flors i decorar la meva casa amb elles. Si no fos el que sou, llavors aquesta bellesa no existiria ".
"La paràbola de la gerra esquerdada".
L’experiència traumàtica és tan intensa que no pot ser processada per la psique i queda “atrapada” de forma no digerida. Posteriorment, una persona experimenta fragments separats, trets de trauma, que es manifesten en les esferes mentals, emocionals i corporals. Com a resultat del trauma, pateix la sensació de confiança en un mateix i en les altres persones i desapareix la seguretat. Es veu que el món i les persones són amenaçadores i poc fiables. Es forma la impotència i la dependència apreses, el desig de ser bo per als altres, com a forma de sobreviure en un món perillós i, en conseqüència, de perdre's.
Parlem de traumes de desenvolupament quan es va produir un fet traumàtic en el procés de desenvolupament d’un nen, com a resultat del qual es produeix una reestructuració de la psique amb la formació de determinats mecanismes de protecció i trets caracterològics. L’experiència traumàtica es reprimeix parcialment, però periòdicament emergeix brillantment en la consciència sota la influència de diversos senyals d’activació. A la psique apareix una educació addicional, que es pot comparar en sentit figurat amb un mal de vista. Una persona comença a mirar el món a través d’una distorsió traumàtica i en una direcció pot veure amb claredat, i en l’altra la seva mirada es torna tèrbola i invisible.
Un dels components de la lesió és un guàrdia sentinella que explora la zona per trobar amenaces i possibles perills. El problema és que aquest guàrdia ha afectat la percepció. Sembla un home cec que intenta endevinar a qui se li acosta un tigre o una llebre, o un home sord que intenta distingir els sons del tro de la música de Bach per orelles. I de tant en tant pren una cosa per una altra. El trauma té punts d’entrada, són llocs d’especial sensibilitat que desencadenen una experiència traumàtica de forma parcial i alterada, un símptoma.
La guàrdia consisteix en un alt nivell d’agitació mental i ansietat. En cas de ferida aguda, el protector activarà constantment l’interruptor, que activa el sistema d’alarma. Això es deu al fet que és important que el guàrdia eviti lesions. I quan el guàrdia veu alguna cosa que li sembla almenys una mica perillós, activa el sistema de reaccions de defensa. No obstant això, en fer-ho, també s'activa la revivència de l'experiència traumàtica.
Amb el pas del temps, el procés es torna crònic. El guàrdia es cansa amb el pas del temps, després pot deixar de notar amenaces, es desborda i comença a desactivar la sensibilitat emocional i / o corporal. De vegades, el guàrdia es calma a través de la repetició constant d’una acció, que es converteix en un símptoma presentat i contribueix a alliberar tensions i complaença. Així, una persona substitueix una experiència traumàtica insuportable per un símptoma. Sovint, això s’acompanya d’una pèrdua de fe en un mateix, d’un sentiment de manca de suport i d’absència de sentit de la vida. Hi ha un sentiment de confusió i incredulitat en les reaccions internes, ja que és difícil distingir entre l'experiència real i la situació real i el ressò de l'experiència traumàtica. Llavors es pot escollir la forma de protecció per aïllar-se del món, contactes, evitar situacions que provoquen tensió. Hi ha un altre extrem en forma d’excessiu “heroisme”, una autodefensa constant, un augment sobtat d’emocions negatives, una defensa agressiva fins i tot en situacions neutres.
Per tant, l'experiència traumàtica sempre és propera a la part conscient i busca ser processada i integrada, però al mateix temps està protegida de la plena admissió a la consciència. Intentant ser viscut i interioritzat, el trauma discorre com un veler entre mecanismes de defensa que encallen i l’obliguen a una gruta fosca fins a la següent marea.
Com fer front al trauma (primers passos que podeu fer abans de treballar amb un psicòleg):
1. Recordeu que un esdeveniment traumàtic s’emmagatzema a la vostra psique i apreneu a reconèixer com es manifesta, quins símptomes i quin és el seu factor desencadenant.
2. Conegueu el guàrdia de seguretat: quan aparegui el pic d'alarma, atureu-lo i comproveu-lo per correlacionar la situació real i el perill imaginari. Feu-vos les preguntes: "Realment hi ha alguna cosa que m'amenaça ara?", "D'on prové la sensació de perill?", "És tan perillós per a mi ara?"
3. Si s’inicia l’experiència traumàtica, intenteu canviar la vostra atenció cap al món exterior. L’exercici més senzill consisteix a mirar el que us envolta, escoltar de quins sons s’omple l’espai, sentir el vostre cos, especialment aquelles parts que toquen el suport: la cadira, si esteu asseguts, el terra, si esteu de peu.
4. Prendre consciència de la tensió corporal i treballar-hi, aprenent a relaxar-se. Són adequats diversos mètodes de treball amb el cos: teràpia orientada al cos, ioga, pilates, qigong.
5. Cercar recursos en el passat (records positius), en el present (que ara gaudeixo) i en el futur (somnis, desitjos, plans) de colors positius. Feu una llista dels esdeveniments de recursos de la vostra vida.
6. Estigueu atents a la vostra condició. Fixa’t en el cansament o tensió que tens, alleuja la tensió, descansa a temps.
7. Recordeu que algunes de les vostres reaccions provenen del trauma. Quan sorgeixen experiències traumàtiques en diferents situacions de la vida, és important fer una pausa i donar-se temps per adonar-se del que li passa. No es poden prendre decisions i actuar a partir d’experiències traumàtiques.
8. Accepteu el trauma com una característica, no com un càstig. Alguns traumes ens queden per sempre, però podem reduir significativament el seu impacte destructiu en les nostres vides.
9. I recorda, la teva vida no acaba amb traumes! Aquesta és una prova difícil, però també és una oportunitat per canviar la vostra vida, per ser més conscients i holístics.
Recomanat:
Curar El Nen Interior: La Importància I Els Exercicis Del Treball D’integració
Curar el vostre fill interior és quelcom que us pot fer la vida més feliç i fàcil. Tots tenim un nen interior ressentit que espera ser escoltat i estimat. En aquest article, podeu llegir, entre altres coses, sobre exercicis per curar el nen interior.
Sobre La Fusió I Els Límits Del Vostre Món Interior. Puc Ser Feliç Si El Dol S’acosta?
Autora: Irina Dybova Estic dempeus sobre una cama, a la finestra hi ha una olor de primavera amb branques blanques florides, em pinto els ulls, marxarem amb la meva filla, tenim grans plans … Un amic està trucant. El seu fill vòmit, té febre i mal de panxa.
Del Truncament A La Integració: Una Anàlisi D’una Pregunta Clàssica. Abraçant La Vostra Ombra
Aquestes dades es basen en un debat sobre una reunió de supervisió recent per revisar un cas de treball actual que vaig plantejar. No hi ha exemples a la publicació, només es dóna la comprensió de l'algorisme. Benvolguts amics, imagineu-vos un esquema bastant típic:
Cap Home, Cap Problema Què En Sabeu Del Rebuig?
La necessitat humana més important després de satisfer les necessitats fisiològiques és estimar-se, tenir un vincle fiable. Fa por quan t’adones que les persones més properes (els teus pares) no t’agraden. Aquí teniu un exemple d’una història tan trista.
Què és La Llar Del Món Modern: Com Vam Començar A Percebre El Lloc Més Segur Del Món
BERTH FIABLE El desig de tenir el vostre propi lloc especial al món és una part integral de la naturalesa humana. Penseu en un apartament, una mansió, un graner o, com a mínim, un terreny que considereu com a casa vostra. Escolteu les imatges, les olors i les textures característiques que associeu a aquest lloc.
