Maneres De Superar La Irritabilitat, La Ira, El Mal Humor Després D’un Esdeveniment Traumàtic

Taula de continguts:

Vídeo: Maneres De Superar La Irritabilitat, La Ira, El Mal Humor Després D’un Esdeveniment Traumàtic

Vídeo: Maneres De Superar La Irritabilitat, La Ira, El Mal Humor Després D’un Esdeveniment Traumàtic
Vídeo: como tratar la Ira, malgenio, mal humor y fortalecer la Alegria y la risa, influencia en la salud 2024, Abril
Maneres De Superar La Irritabilitat, La Ira, El Mal Humor Després D’un Esdeveniment Traumàtic
Maneres De Superar La Irritabilitat, La Ira, El Mal Humor Després D’un Esdeveniment Traumàtic
Anonim

La irritabilitat, la ràbia i el mal estat d'ànim sovint persegueixen a les persones que han experimentat un esdeveniment traumàtic. Les principals raons de l’aparició d’aquestes afeccions són l’augment de l’excitabilitat i la reactivitat del sistema nerviós, així com la tendència posttraumàtica a avaluar negativament la vida, un mateix i les altres persones.

Les persones que han estat exposades a un esdeveniment traumàtic s’esperen al perill. Els seus pensaments són predominantment negatius, en particular, aquests són els pensaments que "el perill és a tot arreu", "atraig la desgràcia", "no puc fer front a això", "perdré la feina", "la meva parella em deixarà", i altres. A més, les intromissions (records intrusius, malsons, flashbacks) suprimeixen l’estat d’ànim i provoquen por i ansietat.

Per fer front millor als mals ànims i regular les explosions d’irritabilitat i ira, hi ha diversos trucs bastant senzills i eficaços.

Practicar relaxació, meditació, ioga i altres tècniques per alleujar l'estrès

Hi ha moltes pràctiques dissenyades per calmar i alleujar la tensió. Això inclou relaxació muscular, pràctiques de respiració i sistemes d’exercici; les escoles d’arts marcials ofereixen sistemes sencers que funcionen per regular les emocions i alleujar la tensió. La meditació redueix l’excitació del sistema nerviós autònom, redueix l’obsessió pels pensaments negatius i tristos i amplia les capacitats psicològiques d’una persona. El ioga, com la meditació, millora el funcionament psicològic i físic amb el pas del temps. El ioga no només calma, sinó que també augmenta la resistència física, la flexibilitat mental i redueix l’estrès psicofisiològic.

Els estudis científics indiquen l’eficàcia d’aquestes pràctiques, especialment l’atenció plena, com a enfocament terapèutic dirigit, en particular, a alliberar la ment dels pensaments negatius. Moltes persones que han experimentat un trauma s’uneixen a aquestes pràctiques i reben molta ajuda.

Ajusteu el descans

Una persona cansada i descarnada té dificultats d’irritabilitat i un descans deficient dificulta la percepció positiva del món. Així doncs, cuideu-vos i ajusteu el descans. Cada dia, a més de la feina i diverses activitats, hauria de contenir activitat de recursos i, sobretot, temps de descans: un bon llibre, reunió amb amics, menjar deliciós, bona música, un passeig, etc.

Atureu els pensaments negatius

El vostre estat d’ànim no depèn tant de la situació real que us envolta com dels vostres pensaments. Els pensaments negatius distorsionen la realitat, afegint-hi ansietat, inseguretat, por, dubte de si mateix i agressivitat. No cal confiar en aquests pensaments. Atureu el seu flux canviant a alguna cosa, llegint un llibre, activitat física, xerrant amb amics, menjar deliciós, aficions. Fins i tot centrar-se en el treball, planificar-lo i implementar-lo pot ser una bona manera d’eliminar els pensaments negatius.

Gestiona els activadors

És important notar o, millor encara, fer una llista de tot allò que us faci trist, molest, enutjat o que d’altra manera us faci malbé l’ànim. Conèixer els activadors us ajudarà a gestionar-los. Per exemple, evitar aquestes situacions, persones, activitats o preparar-se per a elles.

La correcta identificació del disparador afavoreix una major sensació de control i ajuda a millorar la regulació emocional.

La identificació del disparador es pot descriure com una sèrie de tasques

  • Reconèixer els pensaments / sentiments / sensacions com a posttraumàtics
  • El pensament / sentiment / sensació té alguna cosa a veure amb el que està passant a la realitat ara?
  • El pensament / sentiment / sentiment és massa intens atesa la situació actual?
  • Un pensament / sentiment / sensació porta un record del passat?
  • Tali és la situació en què experimento desencadenants?
  • Avaluar els estímuls ambientals actuals i determinar quins s’assemblen a un esdeveniment traumàtic
  • Conflicte interpersonal
  • Crítica o rebuig
  • Situacions i incentius sexuals
  • Interaccionar amb persones influents
  • Persones amb característiques físiques o psicològiques que s’assemblen a l’agressor
  • Trencar límits personals
  • Sons (plors, trets), estímuls visuals (crepuscle, llum brillant)

Expressa la teva molèstia, ràbia i mal humor per escrit i mitjançant la creativitat

Descriviu els detalls de la vostra experiència traumàtica i sentiments i pensaments associats, després podreu tornar a les notes, editar-les i complementar-les.

Les imatges representades són una forma psicològicament segura que proporciona oportunitats addicionals per a la reflexió i el processament cognitiu d’experiències basades en metàfores i mitjans de comunicació simbòlica. El procés creatiu proporciona alleujament de l’estrès, reflexió i processament de l’experiència traumàtica, al centre d’aquest procés hi ha els mecanismes de descentralització, externalització i simbolització.

El mecanisme d’empremta de memòria ajuda a entendre per què l’artteràpia és efectiva per treballar amb supervivents de traumes. Hi ha dos tipus de memòria: explícita i implícita. La memòria explícita té un caràcter conscient i inclou records de diversos fets, conceptes i idees. Reproduir la cronologia dels esdeveniments es pot veure com un exemple de memòria explícita. La memòria implícita emmagatzema records de sensacions i sentiments, això també inclou l’anomenada “memòria corporal”. Hi ha la percepció que en el TEPT, els records de l’esdeveniment traumàtic no es registren a la memòria explícita. Els problemes també sorgeixen quan els records de l’esdeveniment traumàtic, en quedar fixats a la memòria implícita, no es correlacionen amb els esdeveniments de la memòria explícita. Dit d’una altra manera, una persona no pot correlacionar un esdeveniment amb el context de l’aparició de sensacions i sentiments. L’activitat visual ajuda a connectar records implícits i explícits d’una situació traumàtica pel fet que una persona crea una narració determinada i pot adonar-se de per què la memòria d’un esdeveniment traumàtic la desequilibra.

Exemples d'exercicis creatius:

  • Exercici "Memòria cau per a les emocions". Trobeu un lloc simbòlic on es puguin situar experiències negatives i mal humor. Qualsevol caixa o sobre és adequat com a amagatall per a experiències. Decora el guardapols com vulguis. Dibuixa els teus sentiments en paper, col·lecciona fotografies, troba qualsevol cosa que desencadeni sentiments. Col·loqueu-lo en una memòria cau especialment dissenyada. Si us ajuda, feu aquesta pràctica permanent guardant totes les emocions negatives que experimenteu. Converteix les teves accions en un ritual: de vegades elimina les teves sensacions i examina-les. Això enfortirà el treball de la imaginació i ajudarà a fer front a les emocions.
  • Mantenir un diari artístic de sentiments. Creeu un diari (àlbum) especial per a dibuixos i collages. Empleneu el diari cada dia o feu-hi referència quan sentiu la necessitat d’expressar els vostres sentiments i emocions.
  • Podeu fer exercicis per crear imatges visuals (imatges o collages), associada a esdeveniments agradables del passat, que s’acompanya del ressorgiment de records i sensacions agradables. Exemples de temes: "Els meus records feliços", "La meva joguina preferida", "La meva afició", "Un lloc on em sento feliç" i altres.

Sigues sincer amb les persones que et donen suport i es preocupen per tu

Digueu-los que hi ha motius per a la vostra irritabilitat i mal humor i que durant algun temps necessiteu respecte i comprensió. Digueu què és el que comporta un deteriorament de l’estat d’ànim en les seves accions i fets i demaneu-los que s’abstinguin d’això o ofereixen una manera acceptable de reaccionar davant la tensió.

Augmentar la capacitat general per regular les emocions

El component principal de la regulació de les emocions és la capacitat de percebre i anomenar correctament les emocions a mesura que s’experimenten. Moltes persones que han experimentat un esdeveniment traumàtic tenen dificultats per reconèixer el que realment viuen. La descripció dels estats emocionals es resumeix en dolenta / trista. En la teràpia de persones que han experimentat un esdeveniment traumàtic, s’estudien regularment els estats emocionals; podeu retornar aquesta habilitat pel vostre compte. Seleccioneu una emoció de la llista. Pot ser una emoció agradable o desagradable. L’ideal seria que escolliu l’emoció que esteu experimentant en el moment de l’exercici. Si no podeu determinar quina emoció experimenteu, seleccioneu una emoció que hàgiu experimentat recentment, que sigui fàcil de recordar.

A continuació es mostra una llista de les emocions experimentades amb més freqüència (taula).

A. A continuació, connecteu la vostra imaginació per imaginar com és la vostra emoció.

El dibuix no hauria de significar res per a ningú que no sigui vosaltres.

B. A continuació, descriviu l'acció que coincideix amb la vostra emoció.

C. Després, intenteu pensar en un so per descriure l’emoció.

D. El següent pas és determinar la intensitat de l’emoció en què es troba

centrat.

E. Després descriu qualitativament l’emoció. Manifest

creativitat. Per exemple, si us molesta molt, podeu

escriviu que la vostra sang "bull" o, si no serveix de res, vosaltres

aquí podeu escriure que sou un producte que es ven amb un descompte del 90%

per segon any. Escriviu el que vulgueu, descriviu físic, característiques metafòriques i simbòliques de l’emoció. El més important

detallar-lo.

F. Finalment, descriviu els vostres pensaments sobre l’emoció. Descrivint

segons els vostres pensaments, hauríeu de poder acabar el següent

frases: "els meus pensaments em fan pensar que …" o "el meu

les emocions em fan pensar en ….

Descriviu la vostra emoció:

Nom de l'emoció _

Dibuixa una emoció:

Descriviu l'acció associada:

_

_

_

_

_

_

Descriviu el so que s’hi associa:

_

_

_

_

_

_

Determineu la intensitat de l'emoció (de 0 a 100):

0_10

Descriviu la qualitat de l'emoció:

_

_

_

_

_

_

Descriviu els pensaments relacionats amb les emocions:

_

_

_

_

_

_

_

L’atenció a un mateix i als éssers estimats, el seguiment de l’estat mental, les reaccions i el comportament contribueixen tant a la cerca de mitjans d’autoajuda com a l’apel·lació oportuna d’ajuda professional i, per tant, a la prevenció i superació de les conseqüències de viure un esdeveniment traumàtic.

1. Cal tenir en compte que algunes persones que experimenten flashbacks aguts massa forts, la rumia, que desencadenen fàcilment records traumàtics, de vegades tenen més probabilitats de patir angoixa quan mediten. S'especula que aquest efecte es pot deure al fet que la meditació i l'atenció proporcionen una major exposició, inclosos els records i els estats emocionals dolorosos.

2. Llegiu més informació sobre el problema dels records traumàtics a l'article: Llocs foscos: records traumàtics

Recomanat: