2024 Autora: Harry Day | [email protected]. Última modificació: 2023-12-17 15:41
Hi ha dos tipus d’ira: justificats o injustificats, o justificats i injustificats. El primer sorgeix com a conseqüència de la injustícia: se’ns va robar alguna cosa, ens van difamar, etc. La segona és quan sentim descontentament, decepció, quan ens enganyen les nostres pròpies expectatives, intencions incomplertes i intents fallits. Aquests incidents fan que la nostra vida sigui menys còmoda i toqui punts dolorosos en l’àmbit emocional.
Per entendre si la ira està justificada o no, cal fer dues preguntes:
Quin mal concret s’ha comès?
Ho sé tot sobre el que va passar?
Tots hem experimentat alhora una ira infundada causada per una aparent injustícia que realment no va passar. Podem sentir ressentiment en diferents situacions: coincidència de circumstàncies, percepció errònia, generalització inadequada, certa preferència o expectativa personal, i fins i tot només fatiga, i de vegades una combinació de tots aquests factors. Sigui quina sigui la raó, arribem a la conclusió equivocada que ens han ofès. Estem enfadats, però la nostra indignació no té fonament.
Què feu, doncs, amb aquest tipus d’ira? Com podem fer front a la indignació infundada i com podem canalitzar-la en benefici de tothom?
Hi ha tres components importants en una resposta constructiva a la ira injustificada, i sovint s’afegeix un quart component.
Intercanvi d'informació
La capacitat de parlar de cor a cor, compartir informació és el primer pas cap a una resolució constructiva del problema sorgit. En presentar una situació des de la vostra pròpia perspectiva, doneu a l’altra persona l’oportunitat d’entendre com us sentiu, penseu i què us preocupa. Feu èmfasi principal en els esdeveniments que us han preocupat i no us centreu en el culpable de l’incident.
És molt important entendre que la ira no està justificada per res, que ningú ha comès cap mal contra vosaltres. Sí, l’agressor et va dificultar la vida, et va fer sentir negatiu, però no va cometre cap acte immoral.
Recollida d’informació
Només cal que us pregunteu per què el "maltractador" no va fer res.
En alguns casos, hem d’admetre que no tenim informació completa sobre el que va passar, de manera que ens pot resultar difícil determinar si tenim dret legal a indignar-nos.
Recollir informació és un pas important per determinar si el vostre ressentiment està justificat. Per tant, quan ens adonem que simplement no ho enteníem tan bé, desferem-nos de les emocions negatives i veurem en el nostre delinqüent una persona normal.
Comprensió
De vegades, fins i tot adonant-nos que la nostra indignació és infundada, no ens és fàcil desfer-nos de les emocions negatives i acceptar el que han fet les persones que ens envolten. En aquest cas, hem d’esforçar-nos per entendre’ns. Fins i tot si la persona no va cometre cap malament, la seva conducta encara us pot fer mal. Pot sentir ressentiment, decepció o ressentiment. Heu d’entendre les accions d’aquesta persona i ha d’entendre els vostres sentiments.
Això requereix una conversa franca des del cor, sense cap crítica, condemna ni acusació. La constatació que el vostre ressentiment no té fonament ajudarà a abstenir-se de crítiques i condemnes.
El desig d’arribar a la comprensió és una part molt important en les relacions entre ells. Tots ens sentim molt més segurs quan arribem a un enteniment. Fins i tot la ràbia infundada és un senyal que no hi ha cap comprensió en algun àmbit de la nostra relació. La ràbia i el ressentiment rarament desapareixen per si soles, sense converses obertes i amistoses entre les parts interessades.
Sol·licitud de canvi
Hi ha alguns hàbits, matisos de comportament que podem canviar. No podem demanar a la gent que canviï els seus trets de caràcter, reaccions, temperaments, etc. Això és important saber-ho i recordar-ho. El congènit pràcticament no canvia, podem canviar l’adquirit.
Potser el més important aquí és una sol·licitud. No exigim, no criticem. I simplement demanem i ens preparem perquè també se’ns demani. També hem d’estar preparats per canviar.
Basat en el llibre de Gary Champen "La desavantatge de l'amor"
Recomanat:
La Ràbia I Com Afrontar-la
Les bones noies no s’enfaden! No els agraden els malvats! No us podeu enfadar amb els vostres éssers estimats! Amb quina freqüència hem sentit aquestes frases des de la infància? Llavors, què és la ira i la necessitem? Què passa durant una explosió d'ira a nivell bioquímic?
Connexió A Terra: La Manera Més Fàcil D’afrontar Els Sentiments Difícils
Por, tristesa, ansietat, desesperació, ira: aquests personatges semblen perillosos per a molts de nosaltres. Estan a l’aguait als llocs més inesperats i s’amunteguen amb tot el seu pes en el moment més inoportú. És molt difícil frenar les emocions violentes i, si una persona és especialment sensible, aquests depredadors insidiosos sempre tenen alguna cosa per menjar.
Com Afrontar Els Teus Sentiments?
Font: Em costa entendre els meus sentiments, una frase que hem trobat cadascun de nosaltres: en llibres, pel·lícules, en la vida (la meva persona o la meva persona). Però és molt important poder entendre els teus sentiments. Alguns creuen -i potser tenen raó- que el sentit de la vida està en els sentiments.
Creadors De Desastres Personals O Com Afrontar La Felicitat (tractar Els Primers Traumes)
Autora: Irina Mlodik A ella li sembla que sosté fermament el volant i lidera amb seguretat el vaixell de la seva vida, escollint conscientment una o altra ruta, anticipant i evitant que el vaixell pugui entrar en possibles tempestes i bancs.
Gestió De La Ira: Com No Ser Amable I Abraçar La Ira
Per controlar la vostra ira, primer l’heu d’acceptar. No podeu acceptar la vostra ira sense reconèixer la ira com un bon sentiment. En aquest article citaré el treball sobre l’acceptació de la ira i sobre la ira del meu client en la teràpia d’escenaris (es va rebre el permís per publicar).
