GRAN NARCIS

2024 Autora: Harry Day | [email protected]. Última modificació: 2023-12-17 15:41

La porta es va clavellar. El lleó s’ha anat.

Galya va enterrar la cara a les mans. Semblava que estava atrapada en una tempesta de sorra. Els grans petits tallen els ulls, es molen les dents, ratllen la laringe i intenten aprofundir. És difícil respirar. La gola es constricta. Però no puc plorar. No hi ha força ni per a les llàgrimes.

I només una mica, per als records:

Es van conèixer en una conferència. Galya va informar sobre el projecte, va brillar de felicitat; la posada en marxa va donar els seus fruits i el benefici creixia. Va sortir de l’escenari com si tingués les ales a l’esquena, va somriure i va acceptar les felicitacions.

Va pujar i es va presentar: "Lev".

Va aletear la veu i la mirada carismàtiques. Frozen: "Sembla un guapo Bradley Cooper! I vestit com en una festa al Palau de Buckingham".

Volia tocar-la, de sobte era només un holograma d’un actor de la pel·lícula Camps de les tenebres.

I va besar la mà de Gale i, com si estigués en una brisa càlida, es va submergir en elogis. El seu cor va passar de la marxa al galop.

A més, un tornado d’emocions i esdeveniments. El lleó donava flors, regals, paraules d’amor xiuxiuejades i encerclat amb tendresa. Jo admirava la seva bellesa, els cabells i les cames llargues. Estava orgullós: "Noia intel·ligent: va llançar un projecte així!"

Van discutir la feina, els llibres i les pel·lícules. Van parlar i van riure amb alegria.

Va emocionar-se amb les cites de les seves pel·lícules preferides i la va animar a la seva carrera: "Galchonok, has de créixer encara més".

Va resultar que a Leo també li encanten el vi negre, les gambes i el formatge Lazur. I tot és espanyol. Va enamorar-se del seu somni d'una caseta blanca a prop del mar a Màlaga: "Ocell meu, segur que la tindrem!"

També hi havia una infinitat de pensaments, interessos i desitjos similars. La seva ànima rondinava: "Això és tot!"

Lev es va traslladar a Gala.

Es va despertar a mitja nit amb la sensació d’ingravidesa i increïble bellesa a prop. El cor ballava tango. I l’ànima es va espatllar a la seva cura.

Ni tan sols em va permetre treballar des de casa: "Demà és el termini? I què?? Vull veure una pel·lícula amb tu. Apaga el portàtil!"

I no va deixar anar els viatges de negocis: "Deixeu anar el vostre cap ociós".

Va parlar divertidament dels seus estúpids col·legues i Galya admirava el geni de Lev: tota la firma recolza en ell. I es va indignar que en 5 anys l’envejós cap no l’hagués criat. I l’home va somriure i es va burlar, segons diuen, va tenir sort amb la seva carrera, tot i que no brilla amb la intel·ligència. La noia no entenia aquestes bromes i va callar.

El lleó va exigir atenció.

Tot i que va elogiar que hi hagi amics, però quan Galya hi anava, va sospirar: "Per què necessiteu aquests perdedors? És millor que vegeu una pel·lícula". I es va quedar a casa.

"Està bé, no espantaràs ningú en un cafè amb la cara de cavall", - Lev va somriure una vegada, i en resposta al desconcert va afegir: "Ha-ha, estava fent broma. Ets més bonic que Rocinante".

Aleshores, l’home “bromejava” més sovint: “roncis com un cavall després d’un galop”, “el meu poni de potes curtes”, “ruc amb cap buit”.

Galya es va rosegar a si mateixa que no entenia el seu humor virtuós. Al principi estava perdut. Llavors va esbufegar: "Nuuu, Leo, atura-ho!" Llavors es va indignar: "És desagradable per a mi, és insultant". Com a resposta, vaig escoltar: "Sóc amorós. Però mireu que sóc bella, intel·ligent i amb talent! No debades tinc el nom del rei de les bèsties". Galya va estar d’acord, tot i que ja sabia que segons el seu passaport era Leonid.

Va continuar lloant: "Ja veieu la sort que teniu amb mi! I també: sóc atent i atent".

I ell mateix, sense amagar-se, corresponia al missatger, com va notar Galina, amb alguna bruna.

I va tornar a ofendre Galya: lleig, sense sentit de l’humor, amb pensaments primitius. A més, és més aspre. De vegades, com si escopés llengües de flama. Cremat. Enfermat.

I després va dir: "Nuuu, per què plores? T'estimo. Tot i que és tan lleig i de ment estreta. Excepte jo, ningú no et necessita".

I de nou va somriure davant la correspondència del telèfon intel·ligent.

Galina no entenia què passava. Es va mirar al mirall: "Efectivament, cercles foscos sota els ulls, pell grisa, cabell, com fulles marcides. Sembla un cuc. No és d'estranyar que es comuniqui amb alguna senyoreta …"

I a la feina, van començar les punxades: vaig incomplir els terminis, em vaig embolicar amb les modificacions. No vaig avançar i els clients els van llançar. El cap estava enfadat: "Si no paguen, compensaràs les teves pròpies pèrdues".

Tot es va anar malament, Leo es va burlar més i les mans li van caure.

Una vegada em vaig adonar que va rebre un missatge d'una bruna: "Petons. Estic esperant".

No ho podia suportar:

- Leo, qui és aquest? Tens una aventura?

- No ho inventis. Es tracta d’un empleat. Ella, per descomptat, exteriorment, com Irina Shayk i intel·ligent, com un premi Nobel. No és que siguis primitiu. Però t'estimo. I no en necessito d’altres.

Galya va estar d'acord: "Leo és preciós, el somni de tothom i no estaria amb mi si no l'estimés".

Em sentia avergonyit per les meves sospites.

I es va tornar a enterrar al telèfon intel·ligent.

Un cop a la taula vaig veure bitllets d'avió a Xipre. Ell i alguna Tatiana. Ella va preguntar. Va dir que anava de viatge de negocis amb un company. I va començar a fer la maleta. Només el millor. A la pregunta: "Vareu a veure la reina d'Anglaterra?" - va xiular: "Què, he d'anar com un vagabund?"

Després es va tancar al bany i va parlar fort amb la "sissy" Tanechka.

A la pregunta: "potser" kisya "no només és un col·lega? - va grunyir: "Dona histèrica! Què vas inventar?? Vaig posar el món sencer a les cames nodrides i no confies en mi!"

Vaig agafar la maleta i me’n vaig anar. Tot i que l’avió és demà.

Galya va enterrar la cara a les mans: "Per què és així? Tot i que … En què m'he convertit durant aquests cinc mesos? En un drap esvaït. Un perdedor. És culpa seva. I com podria pensar malament sobre Leo "Al cap i a la fi, va somiar amb la nostra casa a Espanya …"

Es va sentir com una morera que va caure d'un arbre al jardí i la meitat del seu edifici alt va recórrer-la. Untats a l’asfalt. Només quedava una taca viscosa de tinta …

Una cosa així sembla una relació amb un "narcisista grandiós".

Leo va escollir una Galya emotiva i reeixida. La va encantar amb el seu comportament, el va convèncer que compartia els seus gustos i interessos.

"Va alimentar" la seva admiració, amor, cura.

Quan aquestes emocions no eren suficients, va començar a riure, irònic, insult, devaluador, provocant a la noia noves reaccions: indignació, ressentiment, ràbia i similars. Més tard - a la gelosia.

❗Les accions dels narcisistes són inconscients.

Es va enaltir, fins i tot Leonid va canviar el nom per Leo. Elogiat, exigit plaer i culte. Parlava d’amor, tot i que podia experimentar el màxim amor.

❗Els narcisistes no senten empatia i no poden empatitzar.

Va dir que desitjava el seu creixement professional, però que, de totes les maneres possibles, li va impedir acabar la feina a casa i no la va deixar marxar de viatge de negocis. Suposadament, va animar les reunions amb els amics, però va intentar no tenir-les.

Va subestimar l’autoestima de Galina i li va inculcar culpabilitat per haver-se comunicat amb una "morena". Estava convençut que era estúpida, el seu èxit a la carrera va ser un accident i ningú la necessitava.

Quan va "beure" Galya, el va paralitzar moralment, va començar a perdre l'interès per ella …

Us heu trobat mai amb aquestes personalitats? O potser es van conèixer en llibres de cinema?