2024 Autora: Harry Day | [email protected]. Última modificació: 2023-12-17 15:41
Autor: Galina Balakhonskay
Sabeu, estimats amics, fins a quin punt resulta difícil entendre’s a vosaltres mateixos?:)
És a dir, per una banda, sembla, què és més fàcil ??
No es tracta d’una ciència complexa com la física o les matemàtiques. Cosa que, de fet, potser no estarà disponible per a tothom.
I tu mateix? Al cap i a la fi, què ens és més proper, més estimat i més accessible que nosaltres mateixos?
Però, al cap i a la fi, però …
Al cap i a la fi, "vull entendre el que vull" no és una sol·licitud rara.
Bé, qui sap millor que tu què vols ??
Però, ja veieu, sorgeix la pregunta.
I tan bon punt la gent s’expliqui les seves pròpies accions!
I com de vegades estan insatisfets amb aquestes mateixes accions …
I com volen canviar alguna cosa, però què? - aquí teniu la captura.
Perquè aquestes "coses que voleu canviar" abstractes es troben amb el fet que la vida consisteix en petites coses, i que, com resulta, són les més difícils de canviar!
Perquè voleu canviar alguna cosa "en general" per una de abstracta com "perquè tot sigui bonic i tingui èxit". I les petites accions concretes no ho són.
Estrany, oi?
I ni tan sols és estrany.
Al cap i a la fi, les nostres petites accions que fem, sovint sense ni pensar-les, són els nostres hàbits profundament arrelats.
Aquests hàbits nostres són tan naturals per a nosaltres, tan orgànics, que per a nosaltres és una cosa natural.
Bé, per exemple, les claus de l'apartament es posen en aquest prestatge. A la màquina.
Les sabates es posen aquí i la bossa és aquí. O, sense mirar-lo, es llançarà allà on hagi de fer-ho, i alguna cosa d’ella es vessarà al terra.
Les variacions són innombrables.
I totes aquestes innombrables petites coses –aparentment completament insignificants– s’uneixen en un cert estil de comportament personal.
I aquest estil de comportament determina com es desenvolupa la nostra vida
Més aviat, com l’afegim.
Per descomptat, normalment no donem importància a les bagatel·les.
Fins i tot perquè ni tan sols notem moltes d’aquestes petites coses.
Bé, per exemple, a l’hora de dinar, llegir això pot ser una cosa normal.
I si hi penses?
Què has menjat i quant? - Sí, d'alguna manera. El més important, van mastegar i semblaven estar plens.
Gaudeix de cada mos? Quin altre plaer? Tenia el cap ocupat llegint:)
Sembla que això és una tonteria.
I això és una tonteria. I això.
Bé, potser és una tonteria. I per obtenir algunes profundes justificacions per a això, potser és superflu.
Sí, només quan vulguis canviar alguna cosa de la teva vida, has d'acceptar que hauràs de canviar molt.
És de les petites coses.
Tipus de completament irrellevant.
Que no afecten de cap manera la "casa de la Costa Blava".:))
Per descomptat, no hi ha cap algorisme clar que determini quins hàbits cal modificar i quins desenvolupar "des de zero" per tal que no existeixi una "casa a la Costa Blava".:)
Però hi ha una raó per començar almenys amb la consciència del que estem fent exactament, en petites coses.
Aquí hi ha un pas a pas.
Per cert, és útil desenvolupar l’hàbit de verbalitzar les vostres accions.
Primer en veu alta i, a mesura que us hi acostumeu, també podeu fer silenci. Però en paraules.
És a dir, començar a ser conscient de la vostra vida, tal com és.
Així és, directament, com en diuen aquí i ara.
Perquè ara mateix la vida continua!
Ara mateix ho estem fent!
Per cert, la consciència us pot dir directament exactament el que té sentit fer de manera diferent: ara mateix.
I, per exemple, aquest tros de menjar ja no es pot menjar, perquè és superflu.:) Sóc jo, amics, només bromejo:)
El fet és que quan parlem i som conscients de les nostres accions, centrem el treball del nostre cervell en les nostres accions.
I el cervell ens pot donar pistes molt valuoses!
Té sentit fer servir això. Aquest és el nostre poderós recurs.
Bé, si encara no és molt bo, podeu demanar ajuda a un psicòleg. És més fàcil esbrinar-ho junts.
No debades la gent diu que "un cap és bo, però dos és millor!".:)
Bé, en general, el tema, com sempre, és infinit, estimats lectors.:)
Passo per un esforç de voluntat.:))
Recomanat:
5 Maneres D’entendre El Que Vols Fer A La Vida
No es pot renunciar al que realment vol. Determineu què podeu fer sense esforç: els altres ho veuen, però vosaltres no. A qui enveges? Un viatge a la infància. Si tinguessis tots els diners del món, què faries? Estaries a dormir al sofà?
Suïciditat. Com Entendre I Reconèixer. Ajuda Adequada I Inadequada
L’estrès, la depressió, els trastorns de la vida de vegades es tornen insuportables, ens descomponen. Quan el patiment dura molt de temps i no hi ha manera d’alleugerir la situació d’alguna manera. La impotència, la manca de control, agreuja el patiment.
Mestre En Comunicació. N’hi Ha Prou D’entendre Una Regla Senzilla
El diàleg és quan et llanço la pilota i tu me la tornes. Dit això, tots dos sabem que es tracta d’una bola, no d’un pot de melmelada ni d’un tomàquet podrit. Ho sabem, ho manifestem: per què el llancem i per què exactament els uns als altres i quin tipus de resposta esperem.
El Món és Dins I El Món és Fora. Per Entendre Què Us Passa, Mireu La Gent Que Hi Ha Al Voltant
Autor: Irina Dybova Font: Ajuda des del vestíbul. Les persones que us envolten i les històries associades us ajudaran a esbrinar què us passa personalment, al vostre propi món, a la vostra ànima. *** Una nova professora va venir a la classe de la seva filla.
Com Entendre Que S'està Desenvolupant I No Es Dedica A L'autoengany? 17 Criteris
El tema del desenvolupament personal, a causa de la seva elegància, popularitat i imprecisió, s’omple d’una quantitat gegantina d’esquiza, il·lusions, xarlacs, autoengany, etc. Com s'entén que realment s'està desenvolupant i no es dedica a "
